Un cop hem conegut, estudiat i analitzat la estructura de la nostra xarxa, hem de pensar de quina manera aquesta xarxa es comunica amb la resta de xarxes mundials: com ens connectem a la xarxa global, Internet (recordeu que Internet significa entre-xarxes!)
La manera en s'acostumava a fer les connexions entre xarxes a llarga distància era fent servir la xarxa de telefonia existent. Per poder transmetre la informació digital a través d'aquesta xarxa, havíem de fer servir un dispositiu que transformava les senyals digitals en senyals acústiques: el mòdem. La velocitat de connexió (la quantitat de dades que es transmeten per minut) era prou lenta, ja que al transformar la senyal digital en analògica per desprès tornar-la a digitalitzar convertia les centraletes telefòniques en uns embuts.
Les Línies d'Abonat Digital (Digital Subscriber Lines, DSL) son connexions que ha fet arribar la transmissió digital de dades a llars, escoles i oficines de bona part del territori. De la mateixa manera que es feia amb les transmissions digitals via mòdem, les DSL fan servir la xarxa de telefonia per transmetre les dades, però amb la diferència que no les converteix en format analògic per emetre-les com a veu.
Amb aquesta diferència s'aconsegueixen dues qüestions importants. Per una banda, la transmissió digital redueix el volum transmès, permetent més capacitat de transmissió de dades (ample de banda). Per altra banda, la transmissió digital no interfereix en la transmissió de veu, podent utilitzar al mateix moment una mateixa línia per a realitzar una connexió a Internet i una trucada telefònica.
Dintre de les DSL trobem diversos protocols de transmissió de dades, el més extens en el nostre territori és l'ADSL (Asymetric DSL). Quan estem consultat una plana web, el servidor web ens transmet unes dades a certa velocitat, aquesta transmissió servidor – client és la que s'anomena velocitat de baixada. Però quan som nosaltres que volem enviar una informació a un servidor, fem servir un altre canal de transmissió de dades, la velocitat de client – servidor s'anomena velocitat de pujada, i és més limitada que la velocitat de baixada.
Gràfic realitzat per Dagost i publicat amb una llicència Creative Commons Attribution ShareAlike 3.0
En una línia ADSL es mantenen tres canals de comunicació oberts al mateix temps: el canal de baixada (la zona blava), el canal de pujada (la zona verda) i el canal de transmissió de veu (la zona roja).
Les millores en el protocol ADSL han fet que les companyies telefòniques ofereixin paquets integrats amb veu, dades i televisió.
Recorda que estem parlant de la tecnologia que ens permet connectar la nostra LAN (la de casa, oficina o escola) a una WAN (Internet). Per realitzar aquesta connexió, la companyia proveïdora dels serveis d'Internet ens ha de proporcionar un mòdem ADSL o un router que faci aquesta commutació i transmissió de les dades.
Aquest aparell s'ha de connectar, per una banda, a la xarxa telefònica, fent servir un cable telefònic estàndard. Per altra banda, ha d'oferir la connexió als ordinadors i dispositius de la xarxa, oferint de un a 4 ports ethernet (segons el model) o bé una conversió de la senyal wireless.
Amb l'aparició de la telefonia mòbil digital, s'ha creat la possibilitat d'accedir a Internet fent servir la xarxa telefònica mòbil enlloc de la fixa, és el que es coneix amb tecnologia WAP. Tot i que encara és cara i ofereix moltes limitacions, la major part de les companyies de telèfon mòbil ofereixen tarifes planes per que puguis navegar amb el telèfon mòbil, sempre que aquest ho permeti.
El que també ha aparegut és la possibilitat de connectar el teu ordinador a aquesta xarxa, fent servir un mòdem USB. Aquest aparell permet connectar-se a Internet en qualsevol punt on arribi la cobertura telefònica mòbil, però ofereix bastants limitacions pel que fa a la quantitat de dades transmeses i en la velocitat en que aquestes es transmeten.
Fins ara, les possibilitats que tenim per connectar-nos a Internet passen per fer servir la xarxa de telefonia. Què passa quan aquesta xarxa, sigui fixa o mòbil, no arriba?
La implantació de la xarxa telefònica tradicional és molt costosa, tant a nivell econòmic com a nivell mediambiental. La solució està, aleshores, en crear aquestes noves xarxes de comunicació. La banda ampla rural està arribant gràcies a fer servir les ones de radio per transmetre les dades.
