Disposem de diverses tecnologies que ens permeten fer la connexió entre dispositius, el que s'anomenen protocols. Aquests han estat estandarditzats permetent connectar dispositius de diverses marques, sempre que respectin els mateixos protocols. Les més habituals actualment, que trobarem en qualsevol xarxa en la nostra casa, empresa o escola són:
Ethernet (IEEE 802.3)
En una LAN, el mitjà de connexió de diferents ordinadors més utilitzat és fent servir el cable de xarxa o cable Ethernet. Aquest és un cable format per quatre parelles de cables de coure trenats entre si, recoberts d'un material protector. Cada dispositiu ha de tenir una targeta de xarxa amb connexió Ethernet, i s'han de connectar fent servir els connectors RJ-45
Per fer una xarxa amb aquest protocol, cal disposar d'un encaminador o router que transmeti la informació entre els diferents dispositius de la xarxa. Si volem connectar dos ordinadors entre ells, per poder transferir dades, cal fer servir un cable creuat, similar al ethernet.
Amb aquesta tecnologia, es poden fer xarxes de fins a 100 metres entre els nodes, sense perdre qualitat de senyal. Per distàncies més llargues, s'acostuma a fer servir cable de fibra òptica, augmentant considerablement el cost de la instal·lació.
Wi-Fi (IEEE 802.11)
Per evitar la incomoditat de tenir tants cables en una oficina es va crear el protocol de connexió Wi-Fi, amb el que es connecten diversos dispositius ja no fent servir un mitjà físic com el cable de coure, si no aprofitant l'aire com a transmissor d'ones radio-magnètiques.
Podem veure les avantatges de la tecnologia wifi en aquesta fotografia de Mat- (llicència Creative Commons Attribution 2.0 Generic)
Els principals problemes amb el que es troben les xarxes wifi son les interferències. Donada la multiplicació de xarxes sense fil es creen interferències entre elles, dificultant la transmissió de dades, sobretot en àrees més grans de 100 metres.
L'altre gran problema que ens trobem amb aquestes xarxes és el tema de la seguretat. En una xarxa cablejada, cap dispositiu no pot “colar-s'hi” si no es connecta físicament al cablejat; en canvi, en una xarxa wifi, un ordinador pot “escoltar” la nostra xarxa, esbrinar la nostra contrasenya (si la hem posada) i fer servir la nostra connexió o accedir als nostres fitxers compartits.
Com podem progegir la nostra xarxa wifi?
|
Bluetooth (IEEE 802.15)
La major part dels telèfons mòbils que es fabriquen en l'actualitat disposen d'aquesta tecnologia de connexió. Permet realitzar la connexió entre dos o més dispositius sempre que es mantinguin dintre de la seva àrea, transmetent veu i dades entre ells.
Podem connectar un mans lliures al telèfon, sincronitzar la nostra agenda telefònica amb l'ordinador, enviar-nos fotografies entre dispositius, connectar un ratolí o un teclat al ordenador evitant tenir tants cables per sobre el nostre espai de treball...
Quan activem el Bluetooth d'un dispositiu, aquest comença una recerca d'altres dispositius amb els que es pugui connectar. Ens llistarà tots els dispositius Bluetooth actius i visibles dintre de la nostra àrea. Cal, aleshores, iniciar la connexió entre dos dispositius, qui inicia la connexió es converteix en el mestre i introdueix una clau d'accés, la mateixa que haurà d'introduir l'esclau per permetre l'accés. Un cop creat aquest vincle, el mestre pot veure, copiar i enviar informació cap al dispositiu esclau. Depenent de la capacitat de cada xip Bluetooth, es poden permetre fins a 7 connexions esclaves per a cada dispositiu.
Si us fixeu, podem fer dos tipus de xarxa:
ad hoc:
Els diferents dispositius es connecten entre si i comparteixen entre ells informació i recursos
Mode infraestructura:
D'aquesta manera la xarxa s'organitza a partir d'un node intermediari entre els dispositius que organitza i distribueix la informació i els recursos.
També podem definir les xarxes segons les funcions que fan cada un dels dispositius dintre d'aquesta.
Client – Servidor
Una arquitectura de xarxa molt típica és la de client – servidor. Quan ens connectem a Internet, nosaltres fem servir un programa client per visualitzar pàgines web (el navegador). Aquest demana a un un altre ordinador que li mostri una plana concreta que té desada en el seu disc dur: el servidor de planes web.
Aquest mateix funcionament el podem trobar en una xarxa local quan és un ordinador el que disposa i comparteix documents, programes o serveis d'impressió, i els altres ordinadors
D'igual a igual
Una xarxa d'igual a igual (peer-to-peer o p2p) és una xarxa en la que es funciona en alguns aspectes sense servidors ni intermediaris, on tots els dispositius connectats son un node de la xarxa que intercanvia informació o recursos amb els altres nodes.
