En ocasions es confonen aquests dos conceptes en parlar de l'administració electrònica. Ambdós termes estan relacionats amb l'ús d'Internet i les noves tecnologies en tot tipus d'activitats dins del sistema polític, judicial, electoral i del govern en general.
L'e-govern és el conjunt de mesures i solucions per la integració i adopció progressiva dels avenços de la societat de la informació a tots els àmbits del govern així com l'extensió d'aquest model i els seus rols a tota la ciutadania.
L'e-democràcia es construeix dins l'e-govern i potencia les eines que ofereixen les TIC per promoure les bases mateixes de la democràcia tradicional, és a dir la participació i l'actitud activa de la ciutadania en els diferents àmbits de la societat.
L'e-govern es basa en el desenvolupament de l'e-administració i de l'e-democràcia. En general, la major part de països que han anat incorporant les avenços de la societat de la informació han focalitzat els seus esforços en la millora de l'administració electrònica, fent possible realitzar tràmits via Internet amb les mesures de seguretat corresponents, però deixant de costat l'e-democràcia.
La informació institucional
Internet ofereix una oportunitat única d'oferir informació d'interès per a tota la ciutadania. La transparència en la informació sobre el funcionament de les institucions genera confiança en les mateixes. A més a més, permet una aproximació més personal, amb l'aparició de blocs o la presentació de l'organigrama dels membres, es potencia el costat humà dels equips que treballen dins les institucions i el govern.
Cada cop més, les administracions ofereixen informació actualitzada en temps real sobre els seus propis serveis, i la possibilitat per al ciutadà/ana de rebre aquesta informació personalitzada segons les seves preferències o àmbits d'interès via RSS o la subscripció a butlletins digitals dels diferents organismes.
L'e-participació
Però tal com hem vist, no només trobem una aplicació de les TIC a la interacció de la ciutadania amb les diferents administracions, sinó que també, en certs casos, s'ha pogut aprofitar els mecanismes que proporciona la xarxa per promoure la participació activa a diferents nivells democràtics, especialment en forma de formularis de contacte, per trametre consultes i peticions via telemàtica.
Un exemple és la secció de participació a pàgina web de la Unió Europea, que organitza consultes públiques sobre algunes de les seves polítiques. En general, s'obren durant mesos i es pot participar a títol individual, com a organisme o organització.
Es proposen qüestionaris basats en documents redactats per la Comissió Europea i que es poden emplenar en línia o amb un processador de textos i enviar per correu electrònic. A més a més podem veure les opinions ja trameses per altres persones, entitats o grups de treball.
Es demanen algunes dades personals de forma obligatòria, de la mateixa manera que es faria en altre tipus de consulta pública. Es recomana sempre llegir els termes i condicions d'ús de les pàgines web (siguin aquestes institucionals o comercials) abans d'enviar les nostres dades personals, ja que hem de conèixer si s'emmagatzemaran o no i quin és l'ús que se'n farà de les mateixes.
L'Unió Europea disposa d'aquesta pàgina d'avís legal al seu peu i la inclou als formularis de contacte o cada cop que demana dades personals.
Val a dir que un dels desavantatges d'aquesta secció és que no està disponible en totes les llengües de la Unió Europea, per tant l'accés no és del tot universal. Tanmateix, diposa d'una secció de vídeo per fer més divulgativa i atractiva la informació exposada, tant a uns canals propis (YourVoice), com a YouTube (EuTube) i inclús es pot visitar una secció sobre els rumors al voltant de la Unió Europea que circulen a Internet i als mitjans de comunicació.
Exemple d'un dels vídeos d'Europarltv
Les institucions i el web 2.0
Altra mostra de la interactivitat entre la ciutadania i els diferents òrgans de govern és la creixent presència d'aquests últims al web 2.0 i les xarxes socials. Recentment, la Generalitat de Catalunya ha publicat la seva Guia d'Estil per a l'ús de les xarxes socials dels diferents departaments amb perfils a serveis com ara Twitter o Facebook.
La guia proposa la transparència, la qualitat i el coneixement obert com a motors de la participació de Gencat en les xarxes socials i blocs, així com l'afany de servei públic i la corresponsabilitat pel que fa a l'apertura cap a la participació de la ciutadania. Es fa especial èmfasi a la utilització de llicències Creative Commons per a la protecció i divulgació de la propietat intel·lectual.
En resum, les noves tecnologies estan present cada cop més a diferents nivells dins les administracions públiques i òrgans de govern, especialment pel que fa als tràmits en línia i l'accés a la informació per part de la ciutadania. Tot i així es tendeix a millorar la inversió governamental en aplicacions en línia i noves incursions en els processos consultius via les noves tecnologies, processos necessaris per generar d'avanços en l'e-democràcia.
