Les eines de missatgeria instantània

És cada vegada més habitual emprar els sistemes de comunicació interpersonal i intergrupal anomenats xats o tertúlies. Amb aquestes eines, la comunicació es produeix en temps real, instantània, de manera que l'intercanvi dels missatges es realitza de forma força natural i espontània. No per això hem de perdre el control sobre aquests dispositius.

N'existeixen diferents tipologies i plataformes de xat:

• Xat a través d'eines de programari lliure o propietari, que requereixen d'una instal·lació prèvia en el nostre ordinador.
  
  
• Xat a través d'espais web, que no precisen de cap instal·lació de programari. Aquests espais poden estar ubicats, o no, en un entorn protegit. Podem diferenciar, per exemple, els xats públics que es duen a terme a través d'una web comercial dels que es realitzen en una plataforma d'ensenyament-aprenentatge.

En qualsevol dels casos, el xat pot transmetre missatges de text o missatges de text acompanyats de veu o de veu i imatge capturada en temps real.

Depenent de la plataforma o programari que configuri l'entorn del xat, els missatges poden quedar emmagatzemats o no.

Existeixen diferents possibilitats per a fer xat:

• Intercanviar missatges amb persones conegudes o a les quals hem donat accés previ al nostre compte o identitat, o bé
  
  
• intercanviar missatges amb persones no conegudes, però que acudeixen al que s'anomena "sala de xat" al mateix temps que nosaltres. Els xats permeten ampliar la xarxa social de les persones, fent noves coneixences.
  

Cal tenir en compte que, pel fet de produir-se comunicació a l'instant, no hem de relaxar les nostres mesures de precaució, ans al contrari, les hem d'incrementar davant dels riscos de:

• Error en la identificació del destinatari dels nostres missatges. Els problemes de suplantació d'identitat estan presents també en aquest canal.
  
  
• Interacció malsana amb d'altres persones: ciberbullying actiu o passiu.
  
  El fet de produir-se una comunicació instantània fa que aquesta no pugui ser filtrada prèviament i que els seus efectes siguin immediats i molt invasius, ja que el dany o l'amenaça pot invadir diferents esferes de la vida privada i pública de la víctima, provocant una forta angoixa si no es disposen de mecanismes de resposta adequats.
  
  En els casos en que es produeix ciberacoso -presents en els entorns de la infància i també de la vida adulta-, l'inici del contacte pot procedir tant de la persona que és hostil com de la víctima. Es pot dur a terme "entre iguals", és a dir, entre persones de la mateixa edat o posició social o no (com és el cas de persones adultes que hostatgen infants o menors d'edat) i entre persones conegudes o no.
  
  Quan, a més a més, la comunicació és mediada per eines de transmissió d'imatge i/o veu en temps real, la sensació d'angoixa per part de la víctima s'incrementa de forma exponencial, ja que la comunicació s'assembla més a la interacció que es pot dur a terme en la vida real no intermediada per la tecnologia.
  
  
• El grooming o hostatjament sexual. Cal tenir en compte que els canals de xat són els més emprats pels pedòfils per a contactar amb les seves víctimes, a les quals enganyen per tal d'aconseguir imatges de contingut eròtic que desprès empraran per a coaccionar-li (les amenaces de redistribució d'aquestes imatges poden impactar de forma greu en qualsevol persona). Aquesta és una de les principals preocupacions de les famílies, tot i que no sembla que tingui una correspondència real amb les incidències detectades.
  
  
• La informació que enviem i rebem es transmet de forma instantània i potser emmagatzemada, i és per això que tenim el risc de perdre ràpidament el control sobre ella.
  
  
• És habitual un tractament informal de canal, però cal tenir en compte que es tracta d'un espai d'intercanvi similar al correu electrònic, on es pot intercanviar informació verídica o no, sensible, confidencial, etc.
  
  
• L'enviament d'elements adjunts als missatges de text o de veu o vídeo, és possible, però aquests no passen els habituals filtres de seguretat (ampliarem aquest contingut més endavant).
  
  
• Pèrdua del control dels perifèrics complementaris per al xat: càmeres i micròfons. Existeix una tipologia de malware o programari malintencionat que té la capacitat d'activar aquests dispositius sense que les persones propietàries se'n adonin. És per això que cal instal·lar mesures de seguretat que protegeixin el nostres dispositius de comunicació.
  
  
• Ús abusiu i addicció. El perill pot estar en l'excés de la virtualització de les relacions personals. L'aïllament social derivat d'un ús excessiu o dependent de les eines digitals per a comunicar-se pot derivar en trastorns importants (problemes físics derivats de la inactivitat corporal o problemes psicològics, com ara percepció deformada de la realitat, falta de desenvolupament de competències psicosocials, etc.). No existeix un criteri clar i definit per a detectar un ús abusiu però en els fòrums tècnics que tracten aquest tema es parla de necessitat creixent d'estar connectat, de "síndrome d'abstinència" quan no és possible connectar-se, d'abandonament de les activitats de caràcter social, ocupacional o recreacional, etc.