Més enllà existeixen els certificats de servidors segurs (visible el candau tancat al navegador), i certificats de codi font que acrediten l'autoria del codi i que no s'ha modificat una aplicació.
Totes les persones que intervenen a la comunicació han de conèixer la clau. Per això, si es perd o algú la descobreix, el sistema es veu compromès d'immediat.
Totes les persones que coneixen la clau poden introduir o extreure un missatge (xifrar/desxifrar un missatge), totes tenen la mateixa clau, no es pot saber qui ha deixat el missatge i qui l'ha visualitzat. Per evitar això, s'haurien de gestionar diferents claus per a cada un dels agents que hi intervenen en la comunicació.Utilitza dues claus, una privada i una de pública. La clau privada no li mostrem a ningú, mentre que la pública està disposició de qualsevol. Amb el xifrat asimètric s'assegura que només rep el missatge o l'ha generat qui tingui la clau privada.
L'esquema del xifrat asimètric de Wikipedia
1. L'Alice genera dues claus. La clau pública (verda), és la que envia a en Bob. La clau privada (vermella) és la que ella conserva sense compartir-la amb ningú.
2. En Bob xifra el missatge amb la clau pública de l'Alice, i li envia el text encriptat. L'Alice desxifra el missatge gràcies a la seva clau privada.
Per a la signatura electrònica és molt important garantir la procedència firma, la identitat de la persona que ha firmat. Amb el xifrat asimètric tenim la garantia que només una persona ha pogut realitzar la signatura, perquè és l'única que té la clau privada.
Qualsevol persona pot verificar aquesta signatura, perquè tenim accés a la clau pública, amb la qual es pot recollir i verificar que efectivament una única persona ha signat el missatge.
La certificació digital utilitza el que s'anomena infraestructura de claus públiques (PKI Public Key Infrastructure). Aquesta infraestructura es basa en un sistema de dues claus: una clau privada i una clau pública, que són complementàries; és a dir, allò que xifra l’una, només ho pot desxifrar l’altra.
Això vol dir que treballem amb parelles de claus, una clau privada per a xifrar i la clau pública per a desxifrar o verificar documents i identitats.
Per això qualsevol persona pot xifrar un missatges fent servir la nostra clau pública, però tant sols qui té la clau privada pot desxifrar-lo!
El certificat digital té un cicle de vida, des del moment de demanar el certificat, fins passat la data de caducitat un certificat pot passar per diferents fases.
Garanteixen que hi hagi uns estàndards pel que fa als certificats electrònics, i que es puguin verificar les claus públiques.
Es tracta d'organitzacions independents acreditades per emetre i revocar certificats digitals, tant a persones físiques com a organitzacions o empreses (persones jurídiques). Aquests tercers de confiança són prestadors de serveis de certificació.
A l'estat espanyol, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ofereix un cercador d'entitats prestadores de certificació digital: https://www11.mityc.es/prestadores/busquedaPrestadores.jsp
A Catalunya se n'encarrega el Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de Certificació, qui és prestadora de serveis de certificació: http://www.catcert.cat/web/cat/index.jsp
Alguns dispositius segurs de creació de signatura digital:
Aquestes entitats certificadores generen certificats digitals personals, però també els diferents altres tipus de certificats que acrediten un requisit especial, com per exemple la pertinència a una entitat o empresa.
Tot i així, no totes les entitats ofereixen tots els tipus de certificats! Un certificat de representant d'una entitat sense anim de lucre s'ha de demanar a la FNMT per exemple.
Respecte a la categoria de certificats de servidors segurs, cal anar en compte amb el preu d'aquest tipus de certificats, que ja no són gratuïts.
