És a dir: un emissor (el webmaster), un lloc web, i molts receptors d'aquella informació (els navegants).
Però la societat ha anat canviant i l'ús de la xarxa també. Tot plegat ha anat evolucionant cap a una estructura i un ús molt més social.
L'estructura emissor - lloc web - receptor ha canviat. La interacció ha augmentat moltíssim. Els receptors que ho desitgen també poden ser emissors. En general, tothom, amb uns mínims coneixements, pot aportar informació a la xarxa i interactuar amb la resta d'usuaris. Podem dir que en la web social rels eceptors i els emissors es confonen.
Facilitat d'ús: Una persona que navegui per Internet sovint no ha de tenir cap problema per utilitzar les aplicacions que hi ha a la xarxa. No cal saber programar ni conèixer els llenguatges específics. Tot i que si se'n sap està clar que ajuda.
Com a conclusió podríem dir que la web social engloba tota una sèrie d'aplicacions informàtiques, plataformes, tecnologies, serveis, portals, etc. que es van desenvolupant a Internet, que tenen un grau d'interactivitat molt elevat, que estan en contínua evolució i on la comunicació hi té un paper molt important.
-tanca aquesta finestra quan acabis de llegir el contingut-