Internet ha esdevingut en pocs anys la major font d'informació que existeix en l'actualitat. No solament és possible trobar-hi informació prèviament existent, sinó que s'hi ha anat incorporant una gran quantitat de material pensat per ser consultat només a través d'aquest mitjà.

Aquesta sobreabundància dificulta la cerca de la informació.
És per aquest motiu que s'han dissenyat programes informàtics capaços d'indexar els recursos disponibles a Internet, els anomentats motors de cerca o cercadors.

El motor de cerca permet demanar contingut que satisfaci un criteri determinat (típicament que contingui una paraula o frase donada) i retorna una llista de referències que compleixen aquest criteri.

La fiabilitat i la qualitat dels resultats obtinguts quan es fa servir un cercador acostumen a ser inferiors als índexs temàtics, però el nombre d'enllaços i les possibilitats de trobar resultats és molt superior. Cal saber separar el gra de la palla.

Per tal d'avaluar-ne aquests dos criteris (fiabilitat i veracitat), hi ha una sèrie de normes lògiques a tenir en compte:
- saber quin és el servidor; si es tracta d'una universitat o un diari, la informació hauria de ser fiable.
- comprovar l'actualització de la pàgina.
- donar prioritat a les informacions de les quals en sabem l'origen.
- el més important: contrastar la informació obtinguda.

Són exemples de motors de cerca llocs com Google, Yahoo, Altavista o Hotbot.