L'apt és una manera ràpida i eficaç de gestionar els paquets que s'han d'instal·lar al sistema, sense haver-se de preocupar sobre les dependències entre paquets. En el passat, molts dels inconvenients que se li donaven als sistemes Gnu/Linux, era lo díficil que resultava instal·lar programes, això era degut principalment a que no hi havia una forma comuna d'empaquetar les aplicacions. Això provocava que instal·lar una aplicació no fos una feina trivial, ja que requeria saber quines dependències necessitava (llibreries etc..). Amb l'entrada dels sistemes d'empaquetat, (.rpm, dpkg etc.) es va obrir un nou món de possibilitats que permetia instal·lar aplicacions d'una forma molt més senzilla, però seguint amb l'inconvenient de les dependències. Per aquest fet, van apareixer eines com l'apt.

L'apt per tant, és una eina que ens permet centralitzar tot el procés de descarrega i gestió de paquets. Això comporta que, el problema de les dependències es pugui controlar amb certa facilitat, ja que les aplicacions que instal·lem amb aquest sistema, estan dins un repositori comú juntament amb les seves dependències.

La pregunta que us podeu fer ara és: Però què és un repositori?

Un repositori no deixa de ser un servidor connectat a internet amb un magatzem molt gran ple de paquets .deb. Aquest servidor "escolta" els missatges que li arriben de diferents clients, donante'ls-hi els paquets que aquests necessiten. Per tant, podem observar que necessitem tenir algun lloc en el nostre sistema on definir quins repositoris volem consultar amb la nostre comanda apt, ja que hi ha un gran nombre de repositoris repartit per tot internet. Aquest fitxer de configuració el podem trobar a: /etc/apt/sources.list i tal com s'ha dit anteriorment i podem trobar un llistat d'adreces d'internet amb els repositoris on apt anirà a buscar els paquets necessàris per instal·lar un programa en concret.