Les adreces IP que s'assignen a les màquines poden ser principalment de tres classes diferents, A, B, o C. Cada una d'elles té un número diferent de possibles màquines dins de la mateixa xarxa. Les adreces IP de cada una d'aquestes xarxes, poden, a més a més ser públiques o privades, de manera que quan configurem una xarxa local, hem de posar als ordinadors adreces IP privades. Per xarxes privades de la classe A, podem fer servir només la xarxa 10.0.0.0; de la classe B, des de la 172.16.0.0 fins a la 172.31.0.0, i de la classe C, des de la 192.168.0.0 a la 192.168.255.0.

A un ordinador, se li pot posar més d'una adreça de xarxa, ja sigui de la mateixa xarxa o de diferents. S'ha de tenir en compte també que en els sistemes GNU/Linux, se li pot posar més d'una adreça de xarxa a una mateixa interfície, suposant per exemple, que tenim una màquina amb la interfície eth0 i una configuració 192.168.1.12, podríem configurar la interfície eth0 amb dues adreces IP executant la comanda ifconfig eth0:1 192.168.74.10, el que en afegiria la adreça IP a la interfície virtual eth0:1. Com a resultat, a la taula d'enrutament tindríem dues xarxes accessibles des de la mateixa interfície eth0, la 192.168.1.0 i la 192.168.74.0.