Section outline
-
ADMINISTRACIÓ DOMÈSTICA DE XARXES AMB GNU/LINUX
Objectius del curs
- Conèixer el sistema i les opcions d'instal·lació i configuració
- Iniciar en l'administració de sistemes amb GNU/Linux amb terminal/consola
- Introduir els conceptes bàsics de les xarxes domèstiques i la configuració de servidors.
A partir de l'experiència en el curs d'introducció al programari lliure, s'ha creat aquest curs, orientat més específicament a l'administració dels sistemes GNU/Linux. Molts dels alumnes ja coneixien les possibilitats que ofereix, per exemple, un paquet ofimàtic, però en canvi, eren pocs els que sabien desenvolupar-se des de la línia de comandes.
Aquest curs, doncs, preten mostrar com funciona un sistema GNU/Linux, sempre des del punt de vista de l'usuari que l'administra. Per fer-ho, ens basarem amb una guia de referència de GNU/Linux, on ja s'ha fet una feina molt important sel·leccionant aquelles operacions més comunes que realitza un administrador.
El curs, està organitzat en diferents temes cadascun dels quals disposa d'un conjunt d'activitats i pràctiques a realitzar individualment. Així doncs, en les sessions farem primer una mica d'introducció, i algun exercici pas a pas, i després treballarem amb les propostes del professor i les inquietuds dels alumnes. La manera més gràfica d'aprendre a administrar un sistema, és precisament provant de realitzar les tasques, i veient quines dificultats presenten. -
Instal·lació
Una de les principals avantatges dels sistemes GNU/Linux és que aquests, porten un instal·lador que permet posar el sistema en un nombre molt gran d'arquitectures (Sistemes hardware diferents al PC). Per aquest motiu, l'esforç que hi ha darrera és molt gran, ja que s'han d'adaptar determinades parts del nucli perquè això sigui possible. Debian inclou una guia d'instal·lació molt detallada on es contemplen gran part dels possibles errors que es puguin produir en la instal·lació. -
Errors
S'ha de ser conscient dels errors que pugui tenir un paquet instal·lat al sistema. És per aquest motiu que Debian posa a la nostra disposició una pàgina web de seguiment d'errors a: http://www.debian.org/Bugs/index.ca.html per tal que nosaltres puguem comprovar en tot moment si algun paquet en concret té errors (bugs) pendents de ser solucionats.
El propi sistema d'instal·lació Apt, permet el control d'errors abans d'instal·lar un paquet, de manera que ens pot informar dels bugs existents. Aquesta opció és molt recomanable ja que en alguns casos, si es nota que un paquet dóna problemes, l'administrador pot recordar que quan el va instal·lar, ja se'l va avisar de que tenia errors no solucionats. Aquesta funcionalitat addicional de l'Apt s'aconsegueix amb el paquet apt-listbugs.
El fet del tractament d'errors és molt important quan estem parlat de programari lliure, ja que quan un usuari d'una aplicació detecta un error o una petada, existeix un escenari concret que fa que un programa no faci el que ha de fer. Els propis desenvolupadors del programa en qüestió, són els primers interessats en corregir aquest error, i ho podran fer, sempre que es pugui reproduir l'error per tal de detectar-ne la causa. -
Obtenir ajuda
Una part important de qualsevol sistema operatiu és la documentació. Aquesta, pot estar en formats diversos, com per exemple els manuals en línia, ajuda breu en la mateixa línia de comandes, a base d'exemples, en la pàgina web responsable de l'aplicació, o en pàgines específiques de documentació on existeixen tot tipus de guies. -
Ordres importants
Els sistemes GNU/Linux disposen d'un ampli ventall d'ordres o comandes per tal de realitzar les tasques administratives. En la guia de referència en tenim unes quantes de detallades. Tal com hem vist en els exercicis de l'anterior tema, podem encadenar comandes per tal de redirigir els seus resultats a altres comandes.
Per tal d'aprofundir més amb el tema, us recomano que llegiu del document Sistema Operatiu GNU/Linux bàsic, els apartats 2.5. Altres comandaments útils (pàg. 46-51) i 2.6. Operacions amb comandaments (pàg. 51-57).
Tot i que les possibilitats d'encadenament de comandes i el nombre d'operacions que es poden realitzar amb elles és molt gran, realitzar tasques d'una determinada complexitat d'aquesta manera, seria una feina molt farragosa, per aquest fet entre d'altres existeixen els llenguatges de shell script, que ens permeten agrupar un conjunt de comandaments, i controlar-ne la seva execució segons les nostres necessitats. Cal tenir en compte, que existeixen multitud de llenguatges d'aquests tipus, cadascun d'ells interpretat per un programa (shell) encarregat d'executar les comandes. En el nostre cas (i en la majoria de GNU/Linux) l'interpret de comandes (shell) utilitzat pel sistema és bash, per això, us recomano la guia avançada d'scripts en bash del projecte TLDP: http://tldp.org/LDP/abs/html/index.html -
Configuració
Molts dels fitxers de configuració més importants, es troben al directori /etc/ en ell hi han els arxius que ens permeten definir els usuaris del sistema, el llistat dels diferents grups que es troben en ell, les diferents unitats i punts de muntatge així com part de la configuració de xarxa. Per altre banda, no tots els arxius estan definits en aquest directori, ja que allà només hi ha la majoria dels arxius globals a la configuració del sistema i per tant la configuració unitària de cada usuari es troba en el directori $HOME de cadascun d'ells, aquest és el cas dels arxius profile de la shell aixi com els arxius de configuració pròpis de cada programa. A més a més, tampoc hi ha definits els arxius de configuració del gestor d'arranc, aquest al ser un programa extern (no utilitzat per cap funcionalitat interna del sistema) disposa d'un directori pròpi de configuració, que pot variar depenent del tipus de gestor instal·lat. En el nostre cas al utilitzar el gestor d'arranc (més comú) grub el directori de configuració de l'entorn d'arranc es troba a /grub. -
Gestió d'aplicacions
En aquest tema, veure quines són les opcions de què disposem en un sistema Debian per tal d'instal·lar programes. Veurem que hi han opcions més complicades que altres i com per sort en els últims anys s'han creat unes eines molt útils per tal de facilitar els processos relacionats amb les aplicacions.
-
Monitorització
Tots els serveis que s'estan executant al sistema tenen els seus mecanismes d'engegada, parada i reiniciada en un mateix directori. Des d'allà, podem controlar individualment cada un d'ells.
El sistema, també disposa de comandes específiques per parar-lo o reiniciar-lo. Per tal d'entrar en matèria, us recomano que llegiu del document Sistema Operatiu GNU/Linux bàsic, l'apartat "2.4. Els processos" (pàg. 42-46), i el capítol "7. DAEMONS i runlevels" (pàg. 147-159). -
La xarxa
La configuració de la xarxa és un element bàsic en l'administració. En els sistemes GNU/Linux, la configuració de les interfícies de xarxa resideix en un únic fitxer /etc/network/interfaces, on s'especifica si es vol una configuració estàtica o dinàmica, i amb quins paràmetres. -
Bases de Dades i servidor web (Apache2)
En aquest tema, veurem dos de les eines bàsiques per engegar un sistema de tipus LAMP (servidor web + php) primer de tot veurem el sistema de dades, que permet suportar i guardar tota la informació d'un lloc web i després ens introduirem en els servidors web i quina funcionalitat tenen.
Els dos motors de bases de dades més coneguts en el món del programari lliure són MySQL (http://www.mysql.com) i PostgreSQL (http://www.postgresql.org), tot i que mysql disposa d'una major popularitat en l'entorn lliure. Tot i això, ambdós sistemes (SGBD's) són bons alhora de treballar en entorns web lliures i personals on la càrrega del sistema no és molt gran. Tots dos disposen d'una interfície php per a gestionar-les, phpmyadmin i phppgadmin respectivament.
El servidor web és l'encarregat de contestar les peticions http que arriben a la màquina a través del port 80 (per defecte). Les connexions segures (protocol https) per defecte s'escolten pel port 443.En el nostre curs utilitzarem un servidor web que ja hem vist anteriorment apache2 i que és un dels més usats a internet (a part de ser lliure). -
Servidor de fitxers i d'impressió
Samba és un conjunt d'eines que permeten operacions de client-servidor fent servir el protocol SMB, Això permet per exemple compartir fitxers i impressores. Aquest protocol és suportat per un gran ventall de sistemes operatius i per tant fan possible una convivència amb xarxes heterogènies.