L’exercici i la defensa dels drets i les responsabilitats digitals, a més d’un accés universal a Internet, requereixen noves estructures democràtiques. El model de governança global d’Internet, basat en sistemes de col·laboració amb diversitat d’actors, requereix una ciutadania apoderada que, localment i globalment, defensi i contribueixi a la construcció dels drets humans. Els poders públics han de reconèixer i garantir els mecanismes perquè la governança d’Internet i de la identitat digital correspongui a la ciutadania.
Les TIC poden es poden utilitzar per millorar la qualitat dels processos de disseny de polítiques públiques i per enfortir-ne la legitimitat. Per això, les administracions públiques, cooperant estretament amb la societat civil i pluralitat d’actors, i de manera inclusiva, han de continuar desenvolupant maneres de participació ciutadana real en la presa de decisions i disseny de polítiques públiques. Les institucions públiques han de posar aquests mecanismes de participació a disposició de la ciutadania de manera oberta i auditable per a qualsevol persona, d’acord amb els principis de privacitat per disseny i per defecte.
El model de governança d’Internet ha de basar-se en els principis següents:
2Les identitats digitals autosobiranes distribuïdes han de permetre, en el món digital, accedir, amb seguretat i privacitat, a serveis en línia, tant públics com privats, amb una diferència clau: les identitats, en comptes de ser custodiades i governades pels ens públics, ho han de ser per la mateixa ciutadania. Totes les persones han de poder custodiar i gestionar de manera autònoma les seves dades d’identitat personal i d’activitat.
A través d’un programari específic (al mòbil o dispositiu informàtic que es determini), la ciutadania ha de poder generar i gestionar la pròpia identitat, amb total validesa jurídica i privacitat. Això suposa un canvi de paradigma respecte als models d’identitat digital existents fins ara, ja que les administracions públiques passen a tenir únicament un rol de validadors de la tecnologia, i a proporcionar eines i un marc fiable, legal i resilient per a la ciutadania i les empreses públiques i privades.
Així, en qualsevol relació digital, la ciutadania ha de poder demostrar qualsevol atribut requerit de la seva identitat digital (ID) i mantenir en tot moment la privacitat sobre la resta de dades contingudes en la seva ID. Amb una ID autosobirana, per exemple, s’ha de poder demostrar la majoria d’edat sense necessitat de facilitar la data ni el lloc de naixement.
Aquesta identitat digital s’ha de poder utilitzar des de qualsevol lloc del món.