La Declaració Universal dels Drets Humans el 1948 ja reconeix que «tothom té el dret de participar lliurement de la vida cultural de la comunitat, de gaudir de les arts i de compartir els avenços científics i els seus beneficis». Més enllà d’aquests dos grans grups de coneixement, arts i ciència, l’era digital posa en relleu un de tercer, el tecnològic, que no constava en la Declaració.

Si les societats han de ser obertes i inclusives, tothom també ha de tenir dret a generar, distribuir i compartir coneixement digital, és a dir, aquell que permet dissenyar, entendre, construir i avaluar els nous sistemes, aplicacions i serveis de l’era digital, com també les noves estructures econòmiques, polítiques, socials i els nous codis ètics. El dret i la responsabilitat d’accedir al coneixement tecnològic, lliure i obert, ha de ser la base de la societat digital i la base de la sobirania de la ciutadania en aquesta era.

El dret a innovar en els diferents àmbits de la societat digital és un nou dret humà universal i una responsabilitat pròpia de la ciutadania en la nostra era. Internet no només permet consultar el coneixement existent (navegar) i compartir-lo; permet, sobretot, crear nou coneixement, cocrear-lo, adaptar-lo, contrastar-lo, fer-ne versions, millorar-lo, escalar-lo i distribuir-lo lliurement. D’aquesta llibertat de coneixement, se’n deriven els drets següents:

1. Tothom ha de poder crear i distribuir coneixement a Internet, i accedir-hi.
   
   
2. Tothom ha de poder participar en la vida cultural de les comunitats a Internet, gaudir de les arts i compartir els avenços científics i tecnològics i els seus beneficis.
   
   
3. Tothom ha de tenir la possibilitat, sobre el coneixement tecnològic, de poder programar i aprendre a programar, és a dir, aprendre el llenguatge de la tecnologia digital, inclosos els sistemes d’intel·ligència artificial.
   
   
4. Tothom ha de poder contrastar la informació.
   
   
5. Tothom ha de poder emprar la llengua que vulgui, sens perjudici de poder crear, accedir i distribuir continguts diversos culturalment i lingüísticament.
   
   
6. Els autors i creadors han de poder defensar els seus drets sens perjudici del dret d’accés i distribució de cultura, informació i coneixement.
   
   
7. Tothom ha de poder escollir lliurement el sistema i el programari, i beneficiar-se de la convergència, la interoperabilitat, la multimèdia i la pluralitat de mitjans de distribució dels continguts.