Vés al contingut principal
Inici
Wiki

Documents fundacionals

Requisits de compleció
Visualitza

Iniciatives que aporten el marc de referència.

Imprimeix

Documents fundacionals


  • Convenció Europea de Drets Humans (1950)
    https://www.echr.coe.int/documents/convention_cat.pdf
    Adoptada pel Consell d’Europa el 1950, té per objecte protegir els drets humans i les llibertats fonamentals, i permet un control judicial del respecte dels drets individuals. Fa referència a la Declaració Universal de Drets Humans. A fi de permetre un control del respecte efectiu dels drets humans, la Convenció va instituir el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), efectiva el 1954, i el Comitè de Ministres del Consell d’Europa.


  • Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2007)
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Carta_de_Drets_Fonamentals_de_la_Uni%C3%B3_Europea
    Proclamada pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea el 7 de desembre de 2000 a Niça. Se’n va fer una versió adaptada, i proclamada el 12 de desembre de 2007 a Estrasburg, abans de la signatura del Tractat de Lisboa de 2007 que, un cop ratificat, fa la Carta legalment vinculant per als estats membres, amb algunes excepcions. El text es refereix a drets civils, polítics, econòmics i socials, dels quals és titular tota la ciutadania europea.


  • Les quatre llibertats del programari lliure (1985)
    https://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html
    La Free Software Foundation (FSF) és una iniciativa en defensa del programari lliure fundada el 1985 als Estats Units. D’acord amb l’FSF, el programari és lliure quan se’n garanteixen les quatre llibertats.


  • Les quatre llibertats del discurs de Franklin D. Roosevelt (1941)
    https://en.wikipedia.org/wiki/Four_Freedoms
    Són quatre llibertats fonamentals de les quals, segons va articular Roosevelt com a president dels Estats Units durant el seu discurs de l’Estat de la Unió el gener de 1941, haurien de gaudir les persones a tot el món: llibertat d’expressió, llibertat de culte, llibertat de viure sense misèria i llibertat de viure sense por.


  • Declaració d’Independència del Ciberespai (1996)
    https://www.eff.org/cyberspace-independence
    Presentada a Davos el 1996 per John Perry Barlow, fundador de l’Electronic Frontier Foundation (EFF), la declaració rebutja que qualsevol força externa controli Internet, especialment del Govern dels Estats Units, i argumenta que Internet està desenvolupant el seu propi contracte social. L’EFF és una organització internacional sense ànim de lucre de promoció i organització legal dels drets digitals, amb seu als Estats Units.


  • Llicències de Creative Commons (2001)
    https://creativecommons.org/licenses/?lang=ca
    Creative Commons (CC) proposa tenir “alguns drets reservats”, amb condicions posades per l’autor. Una llicència CC no invalida el dret d’autor d’una obra sinó que invalida alguns drets a terceres persones amb quatre condicions que es poden combinar per donar lloc a diferents tipus de llicències. L’objectiu final queda resumit a estandarditzar les llicències en lloc de prohibir l’ús de les obres. Conseqüentment, estableix un equilibri entre els drets dels autors i els drets dels usuaris.


  • Venice Statement on the Right to Enjoy the Benefits of Scientific Progress and its Applications (2009)
    https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000185558
    Publicat per la UNESCO el juliol de 2009 a Venècia, és el resultat de diverses trobades d’experts per abordar i donar resposta a la «rellevància creixent i la negligència continuada del dret a gaudir dels beneficis del progrés científic i les seves aplicacions», un principi recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.



  • System building: estudio etnográfico de los proyectos de investigación de la School of Computer Science de Carnegie Mellon University, un computer-intensive campus norteamericano (1992)
    http://hdl.handle.net/2445/119229
    Tesi doctoral a càrrec de l’antropòleg Artur Serra, publicada el 1992. Es tracta d’un estudi antropològic sobre la investigació en un computer-intensive campus, on, durant la dècada del 1980, la tecnologia informàtica es va generalitzar formant una computer culture. Aquesta és una investigació sobre aquesta comunitat de coneixement.


  • Construint drets i deures digitals (2019)
    https://www.slideshare.net/arturserra/construint-drets-i-deures-digitals
    Informe obert elaborat des de la Fundació i2CAT, en el marc del projecte de definició d’un laboratori de ciutadania digital, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. L’estudi intenta fer un primer estat de l’art del debat sobre els drets digitals, com també dels nous valors i els deures ètics que comporten.


  • The Hacker Ethic And The Spirit Of The Information Age (2001)
    https://archive.org/details/TheHackerEthicAndTheSpiritOfTheInformationAge/page/n7
    Aquesta obra de Pekka Himanen, filòsof finlandès expert en societat de la informació, gira entorn de la creença que els individus poden crear coses importants unint forces de manera imaginativa, davant la necessitat de mantenir uns drets fonamentals ja existents, com ara la privadesa i la igualtat, en la nostra nova societat, cada vegada més tecnològica.


  • Internet Society - Internet and Human Rights Resource Centre (2016)
    https://www.Internetsociety.org/issues/humanrights/
    Sota la premissa que les persones mereixen tenir els seus drets protegits tant a Internet com fora de línia, la Internet Society (ISOC) recull iniciatives pròpies i d’altres grups de recerca en defensa d’una Internet oberta. La ISOC és una organització internacional sense ànim de lucre fundada el 1992 per, principalment, «assegurar el desenvolupament obert, l’evolució i l’ús d’Internet en benefici de totes les persones arreu del món».


  • Promoció, protecció i gaudi dels drets humans a Internet (Assemblea General de les Nacions Unides) (2016) 
    http://ap.ohchr.org/documents/S/HRC/d_res_dec/A_HRC_32_L20.pdf
    El Consell de Drets Humans de l’Assemblea General de les Nacions Unides afirma en aquest text que «els drets de les persones també han d’estar protegits a Internet; en particular, la llibertat d’expressió, que és aplicable sense consideració de fronteres i per qualsevol procediment que s’esculli, de conformitat amb l’article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics».


  • Internet Research Task Force - Research into Human Rights Protocol Considerations (2017)
    https://trac.tools.ietf.org/html/rfc8280
    La Internet Research Task Force (IRTF), grup paral·lel a la Internet Engineering Task Force (IETF), promou la recerca, a llarg termini, al voltant de la importància de l’evolució d’Internet, i se centra els seus protocols, aplicacions, arquitectura i tecnologia. Des de la consideració que Internet “hauria de ser enfortida com a entorn facilitador per als drets humans”, el document vol exposar la relació entre protocols d’Internet i drets humans, així com augmentar la consciència sobre «la importància dels treballs tecnològics en l’àmbit digital i l’impacte que tenen en els drets humans».


  • Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades)
    https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/HTML/?uri=CELEX:32016R0679&from=EN
    La Unió Europea, amb aquest document, considera un dret fonamental la protecció de les persones físiques en relació amb el tractament de dades personals.


  • UN Guiding Principles on Business and Human Rights (2011)
    https://www.ohchr.org/Documents/Publications/GuidingPrinciplesBusinessHR_EN.pdf
    Els principis recollits en aquesta publicació s’adrecen «a tots els estats i a totes les empreses, independentment de la mida, sector, localització, propietat i estructura», amb l’objectiu de «millorar estàndards i pràctiques pel que fa a negocis i drets humans per tal d’assolir resultats tangibles per a individus i comunitats afectats i, així, contribuir a una globalització socialment sostenible».


  • Feminist Internet Principles (APC) (2016)
    https://feministInternet.org/
    Es tracta d’una sèrie de declaracions que ofereix una perspectiva de gènere sobre drets crítics relacionats amb Internet. Se’n va treballar un primer esborrany durant la primera jornada Imagine a Feminist Internet, organitzada a Malàisia per l’Association for Progressive Communications (APC) la primavera de 2014. Hi va participar una cinquantena d’activistes i persones que treballen en drets sexuals, drets de les dones, violència contra les dones i drets digitals.


  • Prolegomena to a White Paper on an Ethical Framework for a Good AI Society (2018)
    https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=3198732
    Publicat per l’Oxford Internet Institute de la Universitat d’Oxford, el text presenta el que els autors consideren les quatre oportunitats essencials que ofereix l’ús de la intel·ligència artificial a la societat, com també els quatre grans riscos associats a aquestes oportunitats (que podrien emergir per un ús excessiu o un mal ús de la intel·ligència artificial), i els costos d’oportunitat associats a un baix ús. També parlen dels avantatges de prendre una perspectiva ètica a l’hora de desenvolupar i desplegar la intel·ligència artificial. Alhora, el treball defensa l’elaboració de lleis, polítiques i bones pràctiques, des d’una perspectiva ètica, per treure el màxim profit de les oportunitats de l’ús de la intel·ligència artificial i minimitzar-ne els riscos.


  • Code of Ethics (ACM) (2018)
    https://www.acm.org/code-of-ethics
    Amb seu central a Nova York, l’Association for Computing Machinery (ACM) és una societat científica internacional dedicada a la informàtica. És una entitat sense ànim de lucre fundada el 1947, la més gran del món en el seu àmbit. Aquest codi elaborat per l’ACM està «dissenyat per inspirar i guiar la conducta ètica de tots els professionals de la informàtica», també pot ser útil per a qualsevol individu o entitat que utilitzi la tecnologia informàtica amb impacte en la societat. El text també incorpora principis en forma de declaracions de responsabilitat, entenent que «el bé comú sempre és el principal element que cal considerar».



  • Carta per a la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement (FCForum) (2010)
    https://fcforum.net/ca/charter/
    El Free Culture Forum (FCForum), un projecte d’Xnet, és un fòrum internacional per a la cultura lliure, l’accés al coneixement, la Internet lliure i neutral, el dret a la informació, la lluita contra la corrupció i l’exercici de la tecnopolítica (entesa com la «pràctica i acció en xarxa per a l’apoderament, la justícia i la transformació social»). Aquesta Carta de l’FCForum inclou aportacions d’una àmplia coalició de ciutadans i ciutadanes de més de vint països, formada per «persones usuàries, entitats, artistes, hackers, membres del moviment per la Cultura Lliure, economistes, advocats, professorat, alumnat, investigadors, científics, activistes, treballadors, aturats, emprenedors i creatius». S’adreça, d’una banda, a tota la ciutadania perquè se la faci seva, la divulgui i la posi en pràctica, i, de l’altra, a governs, institucions i empreses perquè n’adoptin els principis.


  • Models sostenibles per a la creativitat i la innovació en l’era digital (FCForum) (2010)
    https://fcforum.net/ca/sustainable-models-for-creativity/
    Inclou una declaració i un manual d’ús “per a la creativitat sostenible”. El treball parteix de la premissa que «és necessari repensar les estructures econòmiques que han servit per produir, finançar i subvencionar la cultura fins a l’actualitat». Així, la iniciativa vol fomentar la promoció d’estratègies innovadores perquè les pràctiques culturals siguin sostenibles i es pugui contribuir a la “producció comuna de riquesa”.


  • Neutralitat de la Xarxa (FCForum) (2015)
    https://2015.fcforum.net/neutralidad-de-la-red/
    La publicació fa un repàs a la situació de la neutralitat d’Internet arreu del món. Així mateix, entre d’altres, proposa les properes passes per «salvar la neutralitat de la Xarxa a la Unió Europea» i fa èmfasi especial en les dades mòbils gratuïtes, que considera una pràctica que viola la neutralitat d’Internet.


  • Neutralitat de la Xarxa (Xnet) (2009-Actualitat)
    https://xnet-x.net/eje/neutralidad-de-la-red/
    Xnet és un projecte d’activisme que treballa en diversos camps relacionats amb els drets digitals i la democràcia en xarxa. Aquest espai web recull, concretament, aquelles iniciatives en les quals Xnet defensa, divulga i promou la neutralitat de la xarxa.


  • Agenda positiva per al copyright (FCForum) (2015)
    https://2015.fcforum.net/agenda-positiva-copyright/
    La iniciativa analitza la situació dels drets d’autor i proposa un pla d’acció de la societat civil per a la reforma del copyright i la cultura del segle XXI. El FCForum manifesta que està a favor d’una legislació en matèria de drets d’autor, però denuncia que actualment no es protegeix l’autor, sinó la indústria que té la propietat del copyright. Així, s’advoca per una defensa, dels drets d’autor i d’una Internet lliure alhora.


  • ICANN sobre la governança d’Internet (2018)
    https://www.icann.org/resources/pages/Internet-governance-2013-06-14-es
    L’ICANN (de l’anglès Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, és a dir, Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i Nombres) és una organització sense ànim de lucre creada el 1998 a Califòrnia amb l’objectiu d’encarregar-se, entre d’altres, de l’aprovació i el control dels dominis d’Internet. L’ICANN considera que garantir un ecosistema saludable de col·laboració és fonamental per assolir èxits, a llarg termini, en els esforços per una governança d’Internet. A partir d’aquí, recull preguntes fonamentals que les diverses comunitats es plantegen al voltant del model de governança d’Internet.

Prev Section
Next Activity
loader image