Una nova forma de societat: la societat xarxa En tant que la informació és poder, es pot arribar a parlar d'un nou ordre social i cultural a escala mundial, d'uns canvis d'una determinada magnitud, que estan intrínsecament lligats a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, que són el seu motor i factor de canvi principal.
Brzezinski parlava de la societat tecnotrònica, McLuhan de l'aldea global, Toffler de la societat postindustrial de tercera ona... i Castells ens parla de la "societat xarxa"
. En aquesta societat xarxa, existeixen unes noves formes de relació social, gran part de les quals se sustenten en mitjans tecnològics. No tan sols les relacions privades o personals (que també) sinó les relacions dels sistemes polítics, econòmics, socials i culturals: l'organització social. La societat xarxa és una societat estructurada al voltant de xarxes d'informació, que se sosté mercès a la informació i al coneixement allotjat a la xarxa i que té com a activitat principal la transmissió, gestió i tractament d'aquesta informació. Les nostres vides interaccionen mitjançant les tecnologies.
Es tracta d'una xarxa ubiqua, central i planetària, i això, que no té precedents, té conseqüències per a les formes d'organització i articulació de la societat.
La inclusió digital Planella i Rodríguez plantegen la inclusió digital com un procés que ens permeti eliminar o reduir les distàncies que separen les diferents condicions socials en col·lectius determinats. Així, la inclusió vindria derivada de la superació de les barreres materials i (necessàriament) del fet de dotar d'autonomia (recursos intel·lectuals i conceptuals) i reconstruir els lligams socials i culturals.
Els autors ens plantegen que cal involucrar les institucions polítiques, els moviments socials i la societat civil per tal de convertir la societat del coneixement i de la informació en una societat que comparteix informació, i que té una de les seves prioritats en la important tasca d'aprendre i ensenyar.
Aquesta informació està extreta de:
Planella i Rodríguez: Aspectos sociales y culturales del e-learning. Utopías y distopías formativas. 2005. Barcelona. UOC. Pp. 44.
