Repàs a les principals fites històriques en la construcció i defensa dels drets humans
Els drets civils com la llibertat d’expressió, de reunió o de manifestació són reclamats ja als segles XVII i XVIII, quan tenen lloc les revolucions liberals anglesa, nord-americana i, sobretot, la Revolució Francesa, antecedents d’altres revolucions arreu d’Europa a principis del segle XIX. A la segona meitat d’aquest segle i a principis del segle XX, les revolucions socials i els processos d’independència de les colònies estenen per tot el món la lluita per uns drets civils que van més enllà, i fan aparèixer la qüestió social, amb la reivindicació de drets econòmics i culturals.
Dret a crear, reproduir i distribuir coneixement
El món digital aporta dimensions noves no previstes en el món industrial propi de la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948.
La Declaració d’Independència del Ciberespai, tal com defensen els drets universals ja aprovats, proposa drets nous, drets digitals en línia amb les quatre llibertats del programari lliure:
«En el nostre món [el ciberespai, del qual declaren la independència] qualsevol cosa que la ment humana pugui crear pot ser reproduïda i distribuïda infinitament sense cost».
El dret de generar coneixement, reproduir-lo i distribuir-lo universalment i sense barreres, el mateix John Perry Barlow l’anomenarà el 2013 la llibertat de conèixer.
El text, doncs, presenta un nou món, el ciberespai, que demana un nou pacte social
d’acord amb les noves circumstàncies i adapta i pren com a base els drets i llibertats
fonamentals.