Als Estats Units, els primers professionals de la informàtica comencen a qüestionar-se drets i deures al voltant de les computadores i les xarxes digitals. En aquest sentit, l’Association for Computing Machinery (ACM), la primera i l’associació més gran d’aquestes característiques, crea el 1973 el primer Codi d’ètica i comportament professional, que es va actualitzant des d’aquell moment.

És important fer esment al fet que el debat ètic en el món digital comença, no pels drets dels usuaris, sinó pels deures dels mateixos professionals. El principi de responsabilitat és una característica pròpia de la cultura tecnològica (Hans Jonas). Segons l’ACM, els deures i la responsabilitat recauen en les persones professionals del sector, mentre que els drets són dels usuaris.

Paral·lelament a la incipient discussió dels drets i deures digitals, els professionals (i també aficionats) de la informàtica als Estats Units mostren inquietud per democratitzar (tant l’ús com el disseny) les tecnologies digitals que estan desenvolupant per al Govern i per a les grans empreses. En aquest context a la dècada dels vuitanta comencen a sorgir apostes comercials que posen progressivament la informàtica a l’abast de la població de manera generalitzada, i ja no només dels centres corporatius o de recerca, i que ofereixen tant maquinari com programari amb interfícies raonables i a preus accessibles.

La informàtica esdevé un bé de consum i dona peu a una indústria i un mercat. En conseqüència, augmenta encara més la necessitat de debatre els drets i deures de la ciutadania, així com una lluita per les patents i per tenir més o menys drets sobre la propietat de les tecnologies, els protocols i les solucions que s’estan estenent massivament.