Drets civils i Declaració Universal dels Drets Humans

Els drets civils com la llibertat d’expressió, de reunió o de manifestació són reclamats ja als segles XVII i XVIII, quan tenen lloc les revolucions liberals anglesa, nord-americana i, sobretot, la Revolució Francesa, antecedents d’altres revolucions arreu d’Europa a principis del segle XIX. A la segona meitat d’aquest segle i a principis del segle XX, les revolucions socials i els processos d’independència de les colònies estenen per tot el món la lluita per uns drets civils que van més enllà, i fan aparèixer la qüestió social, amb la reivindicació de drets econòmics i culturals.

FDR Presidential Library & Museum / CC BY (https://creativecommons.org/licenses/by/2.0)

Els moviments revolucionaris i les seqüeles de la Segona Guerra Mundial són el preludi de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Organització de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. Gairebé trenta anys després, el 1976, entren en vigor dos convenis que desenvolupen el que han declarat els estats: el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

Aquests tractats, adoptats a l’Assemblea General de Nacions Unides de 1966, arriben als anys setanta del segle XX, coincidint, justament, amb el moment en què es pot considerar que neix l’era digital.

La Convenció Europea de Drets Humans va ser adoptada pel Consell d’Europa el 1950 i va entrar en vigor el 1953. La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea va ser proclamada pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea el 7 de desembre de 2000 a Niça, però no va ser definitivament aprovada amb caràcter legal, amb una versió adaptada, fins al 12 de desembre de 2007.

Heu completat el 0% de la lliçó.
0%