Introducció: naixement de la Xarxa de Telecentres de Catalunya

La Xarxa de Telecentres de Catalunya és una iniciativa que neix del Pacte institucional per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació a les administracions públiques catalanes, aprovat pel Parlament de Catalunya el 23 de juliol de 2001. Un dels aspectes fonamentals del pacte és la creació d'una xarxa de punts públics d'accés a Internet amb l'objectiu de minimitzar el risc de fractura digital i garantir l'equilibri territorial i la cohesió social en la nova societat del coneixement.

En aquest context sorgeix el projecte NODAT (Acord de Govern del 9 de juliol de 2002), impulsat i coordinat pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), amb el propòsit fonamental de desplegar la xarxa de punts d'accés públics a les noves tecnologies i la formació associada.

El desplegament d'aquesta xarxa es constitueix sobre la base de les iniciatives ja existents, que ja ofereixen o tenen capacitat per oferir aquests serveis als ciutadans, aglutinant-los i conferint-los una certa unitat pel que respecta a la dotació de maquinari i programari, a més de brindar-los una plataforma virtual, formada per diferents comunitats, que permeti la dinamització i la realització de cursos i activitats de formació dirigits al personal dels telecentres i a la ciutadania en general.

S'han creat tres comunitats virtuals: teletreball, social i ciutadania. D'aquesta manera, com s'apunta més amunt, s'ha pogut donar acollida a iniciatives ja existents en un paraigua comú, aquesta xarxa de telecentres i la plataforma virtual.

Finalment, el projecte NODAT també preveu la creació de nous punts d'accés públic a Internet.