L'ensenyament en línia: un nou paradigma de formació

Sembla que hi ha l'acord generalitzat d'anomenar ensenyament en línia a la formació que es duu a terme amb l'ús intensiu de tecnologia, i, més específicament, mitjançant Internet.

L'internet com a espai educatiu

Una manera d'explicar les possibilitats d'Internet com a mitjà de comunicació és conceptualitzar-la com un conjunt d'eines i d'espais en els quals comunitats d'éssers humans amb interessos comuns interactuen i intercanvien informació (desembre, 1995).

• Espais per a la comunicació síncrona i asíncrona individu-individu o individu-grup.
• Espais per a la interacció i l'activitat social.
• Espais per a la informació, per a la distribució, recerca i recuperació d'informació en qualsevol format digital.
• Espais per a l'educació i la formació.

Però és necessari no confondre informació amb coneixement o educació. Els objectius educatius van més enllà dels objectius informatius: un noticiari televisiu és informatiu però no és educatiu. És important tenir-ho en compte, ja que un procés educatiu es basa en metodologies d'ensenyament/aprenentatge.

L'educació en línia, és el procés educatiu que empra com a mitjà comunicatiu fonamental, les xarxes informàtiques.

Sigui com sigui, el que convenim a anomenar ensenyament en línia no és altra cosa que el resultat dels canvis en la formació ocasionats per la introducció de les tecnologies de la informació i de la comunicació. La formació sempre ha anat acompanyada de tecnologia: des del guix i la pissarra fins a la televisió, passant pel Power Point, s'ha anat modificant la forma, especialment la manera d'ensenyar, i també la d'aprendre.

Mai fins ara, la introducció d'una tecnologia no havia modificat tant la manera d'aprendre i d'ensenyar. La raó és que, per primera vegada, la tecnologia aplicada a l'educació fa possible un canvi real de protagonisme en el procés formatiu: el participant passa a ser el líder de la seva formació, mentre que els altres elements, incloent-hi el professor, estan al seu servei.

Alguns dels elements clau de l'ensenyament a distància són:

• Generació de nous espais de formació: l'aula virtual és el concepte que agrupa actualment les possibilitats de l'ensenyament en línia a Internet. Les aules virtuals permeten incorporar els efectes didàctics de les aules reals a contextos en els quals no és possible reunir físicament els participants d'un procés d'ensenyament/aprenentatge (E/A). L'aula virtual apareix com un espai que fins ara no existia. Els espais condicionen la manera d'actuar de les persones que els ocupen. La realitat és que l'aula virtual és un espai nou que s'ha de comprendre, valorar i estudiar. L'aula virtual crea noves formes de relació personal, noves formes de treball cooperatiu, noves sensacions personals del temps i de l'espai, etc.
• Aprenentatge cooperatiu: procés d'aprenentatge que emfasitza el grup o els esforços col·laboratius entre professors i estudiants. Destaca la participació activa i la interacció, tant d'estudiants com de professors. El coneixement és vist com un constructe social i, per tant, el procés educatiu es facilita per la interacció social en un entorn que afavoreix la interacció, l'avaluació i la cooperació entre iguals (Hilz i Turoff, 1993).
• Diferents usos del temps: passem de demà tenim formació de 5 a 7 de la tarda a durant aquesta setmana pots accedir a l'aula virtual i treballar en el teu programa formatiu. Hi ha dues variables molt importants: el temps se l'organitza cada participant i la formació pot incloure un elevat nombre de persones en un període temporal inferior.
• Nou paper del formador i del participant: hem de canviar la concepció clàssica de professors d'aula. Cal revisar els rols tradicionals de professorat i alumnat. En el primer cas, és necessari determinar quines són les estratègies que permetran al professorat desenvolupar les seves funcions en un entorn d'aquestes característiques. També serà necessari revisar els elements claus de la professionalització docent en entorns de formació presencials. A més, el professorat, per poder desenvolupar les seves funcions en un entorn tecnològic, haurà de tenir necessàriament un bon domini de la tecnologia a nivell d'usuari (com a mínim) i serà més creatiu i innovador com més capacitat tingui per comprendre tots els aspectes tècnics. De la mateixa manera, també canvia el rol dels alumnes. Els alumnes tindran una part activa en el procés d'E/A i no només passiva (receptors) com sovint passa en els entorns presencials. Els feed-backs que es generin dins del sistema seran fonamentals perquè el sistema sigui capaç d'adaptar-se a les necessitats dels usuaris.
• Valor afegit del mateix sistema de formació: aprendre usant modalitats de l'ensenyament en línia, ara com ara, és aprendre alguna cosa més que els continguts que ens proporcionen: nous models de comunicació, la cerca d'informació utilitzant diverses fonts, etc.)

El nou paradigma educatiu de l'ensenyament en línia rau a entendre que trenca les barreres de l'espai i del temps i que situa el participant de la formació al centre del procés d'aprenentatge i el converteix en actor d'un sistema de construcció de coneixement compartit. Assenyalem especialment la generació de coneixement compartit, ja que considerem que és el gran valor que aporta la formació en xarxa: aprendre dels altres, de les seves experiències, de les seves pràctiques, sense dependre del lloc en el qual ens situem ni del temps en el qual ens comunicarem. Es tracta de passar de la formació en línia a la formació en xarxa.

Aquesta informació l'hem extret de:
Josep M. Duart (2002) "Roi i l'e-learning: més enllà dels beneficis i dels costos", FUOC.
Mercé Gisbert, Jordi Adell, Robert Rallo, Antoni Bellver "Entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje: el proyecto GET" Cuadernos de documentación multimedia.