Recomanacions relatives a l'us de les eines de xat.

Sovint ens trobem que les recomanacions de seguretat relatives a les eines de xat i videoconferència es dirigeixen als menors d'edat, però sempre cal tenir en compte determinades precaucions aplicables a tota la població general.

• Internet i, especialment, les eines de missatgeria instantània són mitjans de socialització de les persones. Cal aplicar el sentit comú i ser conscients dels riscos derivats, especialment quan es produeix el contacte amb persones desconegudes o conegudes a través de la xarxa (un de cada quatre infants que es connecta a un xat ha contactat amb una persona desconeguda).
  
  
• La incidència del ciberbulling o ciberacoso i del grooming o hostatjament sexual és realment baixa (tot i que és més significativa en els infants i els joves), però cal tenir aquesta amenaça sempre present. L'educació i la difusió de les pautes d'actuació segura són claus per a proporcionar les eines que garanteixin l'ús segur de tot els canals de comunicació.
  
  
• Davant del risc o de la presència d'una situació indesitjable, la desconnexió immediata de la comunicació és possible i recomanable.
  
  
• L'estudi i l'anàlisi de les pautes de risc i de les diferents situacions que es produeixen en la comunicació instantània són eines de prevenció molt eficaces.
  
  
• La formulació i comprensió de certes recomanacions són els instruments més eficaces. Entre les més habituals trobem:
  
  
• Evitar xatejar amb persones desconegudes o conegudes a través de la xarxa d'Internet. Restringir la llista de contactes.
  
  
• Evitar intercanviar informació sensible a través d'aquest canal informal. Limitar la informació que s'ofereix (sobre nosaltres, les nostres famílies, el nostre entorn escolar, social, laboral, etc.)
  
  
• Crear una identitat de no-risc, és a dir, una identitat que no rellevi informació personal exacta sobre nosaltres. Establir fronteres més enllà de les quals cal tallar o derivar la comunicació (per exemple, davant de preguntes excessivament personals o les respostes de les quals puguin contribuir a identificar-nos més enllà dels nostres desitjos).
  
  
• Evitar establir contactes en el món real amb persones conegudes en el món virtual.
  
  
• No perdre el control de la situació davant d'un conflicte. Demanar suport a una persona adulta (un familiar, un docent, un expert, una institució experta, etc.) i comentar l'episodi amb ella. Analitzar els errors, preveure les conseqüències i actuar en conseqüència.
  
  
• Desdramatitzar la situació, contextualitzar i actuar sempre que la gravetat del cas ho indiqui. Les forces i cossos de seguretat de l'estat també ens protegeixen en els casos de ciberdelinqüència.
  
  
• Supervisar les connexions a Internet per part de les persones menors d'edat. Establir un clima de confiança per afavorir possibles conductes. Parlar expressament de les experiències viscudes, normalitzar la situació.