La Xarxa de Telecentres de Catalunya

L'articulació del programa i la gestió dels recursos de la Xarxa de Telecentres de Catalunya responen al següent model:

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació estudia i detecta quines iniciatives hi ha a Catalunya que ofereixin o puguin oferir punts d'accés a Internet. Llavors, es posa en contacte amb les diverses institucions, Ajuntaments o departaments de la Generalitat de Catalunya que gestionen aquests centres i els ofereix la possibilitat d'integrar-se a la xarxa i aprofitar la plataforma virtual que la suporta.

S'estableixen convenis de col·laboració, acords, etc., i en cada un d'aquests acords es perfila quines són les responsabilitats de la Secretaria i de la institució en qüestió, i els mecanismes compartits de finançament del punt d'accés.

L'aportació de la Secretaria sol ser el suport econòmic per a l'adquisició de maquinari i programari, així com l'assessorament i la mediació per garantir una bona connectivitat dels centres; puntualment, també destina fons a cursos de formació i activitats de dinamització. La institució normalment continua fent-se càrrec de la gestió del telecentre, la contractació del dinamitzador/ora, el local, l'organització del dia a dia, part de les activitats de formació, etc.

La creació i el manteniment de la plataforma virtual depenen enterament de la Secretaria, que integra les activitats, els continguts, etc. adequats a cada centre.

Entre ambdós ens s'estableix una relació i un compromís que faciliten la màxima racionalització dels recursos.

La gestió que es fa des de la Generalitat de Catalunya de l’XTC consisteix, en termes generals, en el següent:

1. El servei de help desk

L’STSI té contractada una empresa que presta serveis de suport informàtic als telecentres de l’XTC. El servei d’atenció és per telèfon o por correu electrònic; quan el problema no es pot solucionar remotament, està prevista la solució d’incidències in situ; quan és necessari, les incidències s’escalen a l’empresa proveïdora del material informàtic.

2. El sistema d’oficines tècniques

Les oficines tècniques de l’XTC donen suport als dinamitzadors/ores dels telecentres i vetllen per la coordinació i la col·laboració entre ells, organitzen trobades i altres estratègies de dinamització de les comunitats, i nodreixen de continguts i recursos els diferents webs de les comunitats. Hi ha dues oficines tècniques sectorials, una per a la Comunitat de Teletreball (Consell Comarcal del Bages) i una per a la Comunitat Social-Projecte Òmnia (concurs organitzat des de la Direcció General d'Actuacions Comunitàries que pertany a la Secretaria d'Acció Ciutadana, depenent del Departament de Governació i Administracions Públiques, el cost del qual assumeix l’STSI).

Finalment, hi ha una oficina tècnica general que vetlla per la coordinació de les anteriors i té en el web de la xarxa la seva eina més important de dinamització.

3. La potenciació de la part virtual de l’XTC

En una xarxa tan heterogènia (telecentres muntats en espais molt diversos, amb dotacions materials i mides diferents, titularitats diverses, dinamitzadors amb uns nivells de formació en TIC dispars, etc.), el web és un element essencial per intentar crear comunitat i sentiment de pertinença a la xarxa, així com per oferir continguts i recursos tant per als ciutadans com per als dinamitzadors.

4. La formació dels dinamitzadors/ores

Un altre element important que confereix unitat i permet millorar el servei que s’ofereix als ciutadans des de l’XTC és la formació gratuïta que des de l’STSI es dóna als dinamitzadors i dinamitzadores.

S’ha desenvolupat una plataforma d’autoaprenantge on els dinamitzadors poden cursar la part no presencial dels cursos. Els continguts d'aquests cursos per a dinamitzadors/ores estan elaborats sota llicències Creative Commons i, una vegada realitzats, queden disponibles per a tots els ciutadans i ciutadanes des de la mateixa plataforma d'autoaprenentatge.

5. Altres polítiques de foment i millora

En aquest apartat s’han de mencionar els convenis subvencionals que tant el 2005 com el 2006 s’han establert amb els telecentres que integren la Comunitat de Teletreball de l’XTC, que han permès consolidar aquesta comunitat, una de les més sòlides de la xarxa.

De manera semblant, cal destacar les inversions realitzades el 2004 i el 2005 per renovar el material dels 43 punts Òmnia històrics (creats els anys 1998 i 1999). En el present exercici s'està duent a terme la renovació dels punts restants, gràcies a l’entrada de recursos que ha suposat la signatura del Plan Avanza.

Una de les accions més destacades que s’està duent a terme des del 2006 és la implantació dels Telecentres amb Programari Lliure (PL), que ha suposat la creació, en zones que encara no comptaven amb aquesta infraestructura o insuficientment dotades, de 30 nous telecentres i la migració integral a programari lliure de 10 centres preexistents.

Arran del conveni signat amb l’entitat pública empresarial Red.es, es durà a terme una inversió important per millorar la connectivitat i la dotació de les biblioteques catalanes, i s’està estudiant la possibilitat de destinar part de la dotació econòmica a la formació TIC de les persones responsables de les biblioteques i a l’alfabetització digital dels ciutadans en les biblioteques.

Finalment, cal fer referència a la vocació integradora i de creixement de l’XTC. Durant aquest mateix exercici es pretén fer una campanya d’adhesió a la xarxa per tal que, totes aquelles iniciatives que ofereixen al ciutadà uns serveis semblants als que es donen des dels telecentres de l’XTC, s’hi puguin integrar i gaudir dels avantatges que suposa trobar-se dins aquest paraigua comú. L’XTC també està oberta a la col·laboració amb altres xarxes ciutadanes i comunitats virtuals.

6. L’XTC com a vehicle d’implantació i difusió de les polítiques TIC

Els telecentres de l’XTC s’estan distingint per ser espais idonis per fer arribar a tots els ciutadans i arreu de Catalunya les polítiques de societat del coneixement que impulsa el Govern.

Aquest paper de materialitzar sobre el terreny les polítiques TIC, a més de cercar i potenciar possibles tasques que es podrien fer des d’aquests punts (com que esdevinguin els agents capaços de formar i avaluar els coneixements d’informàtica d’acord amb els estàndards que la mateixa Generalitat de Catalunya acabi establint com a vàlids; o que siguin punts on s’ofereixi, de manera reconeguda, suport als estudiants de la UOC i d’altres programes de formació a distància; o punts reconeguts des d’on s’informi els pagesos dels tràmits que han de fer i com han de fer-los, alhora que se’ls assessora; etc.), és essencial per garantir la supervivència i sostenibilitat d’aquest servei.