Una nova forma de societat: la societat xarxa

En tant que la informació és poder, es pot arribar a parlar d'un nou ordre social i cultural a escala mundial, d'uns canvis d'una determinada magnitud, que estan intrínsecament lligats a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, que són el seu motor i factor de canvi principal.

Brzezinski parlava de la societat tecnotrònica, McLuhan de l'aldea global, Toffler de la societat postindustrial de tercera ona... i Castells ens parla de la "societat xarxa".

En aquesta societat xarxa, existeixen unes noves formes de relació social, gran part de les quals se sustenten en mitjans tecnològics. No tan sols les relacions privades o personals (que també) sinó les relacions dels sistemes polítics, econòmics, socials i culturals: l'organització social. La societat xarxa és una societat estructurada al voltant de xarxes d'informació, que se sosté mercès a la informació i al coneixement allotjat a la xarxa i que té com a activitat principal la transmissió, gestió i tractament d'aquesta informació. Les nostres vides interaccionen mitjançant les tecnologies.

Es tracta d'una xarxa ubiqua, central i planetària, i això, que no té precedents, té conseqüències per a les formes d'organització i articulació de la societat.

La inclusió digital

Planella i Rodríguez plantegen la inclusió digital com un procés que ens permeti eliminar o reduir les distàncies que separen les diferents condicions socials en col·lectius determinats. Així, la inclusió vindria derivada de la superació de les barreres materials i (necessàriament) del fet de dotar d'autonomia (recursos intel·lectuals i conceptuals) i reconstruir els lligams socials i culturals.

Els autors ens plantegen que cal involucrar les institucions polítiques, els moviments socials i la societat civil per tal de convertir la societat del coneixement i de la informació en una societat que comparteix informació, i que té una de les seves prioritats en la important tasca d'aprendre i ensenyar.

Aquesta informació està extreta de:

Planella i Rodríguez: Aspectos sociales y culturales del e-learning. Utopías y distopías formativas. 2005. Barcelona. UOC. Pp. 44.
Darrera modificació: dimarts, 5 gener 2016, 15:00