Vés al contingut principal
Inici

Esquema per temes

  • Curs d'Introducció a la Informàtica

  • Tema 1

    Realçat

    Presentació

    Aquest curs pretèn familiaritzar a l'alumne en l'ús de l'ordinador, i el sistema operatiu de finestres.
    Dotant-los del vocabulari i destressa suficients perquè es puguin desenvoldre sols davant l'ordinador.
    cursor.jpg

    Apartats
    • Elements de l'ordinador
    • Els sistema operatiu
    • Les finestres
    • Els fitxers

    Per seguir el curs:

    Trobaràs cada tema amb el títol i número en un recuadre blanc.
    El text de color blau indica que hi ha un enllaç cap a una nova finestra amb ampliació de teoria, exercicis pràctics, o qüestionaris. Són activitats que és realitzen amb l'ordinador.
    El text de color verd indica exercicis que has de fer a la teva llibreta d'informàtica.

    Material necessari: Per seguir el curs necessites una llibreta d'informàtica i un bolígraf.

    L'aula virtual

    Com veieu aquest curs s'imparteix en una aula virtual.
    Per entrar a l'aula hem d'introduïr el nostres nom d'usuari i la nostra contrasenya.
    A les parts superiors de totes les planes del curs trobarem un enllaç amb color blau que hi posa CursInformatica, que ens porta sempre a la plana principal del curs. Feu clic aqui quan no sapigueu on us trobeu.
    Per sortir del curs cal que feu clic sobre la paraula Sortida que es troba entre parèntesis desprès del vostre nom.

    Més coses útils

    Hi ha una parell de tecles que ús seran de gran utilitat:
    F11 - Que us permet treballar amb el el curs ocupant tota la pantalla.
    F5 - Que ens refresca la informació de la plana.



    El nostres primer exercici:
    Apunta en un recuadre a l'últim fulla de la teva llibreta d'informàtica el teu nom d'usuari (vés amb compte a diferenciar majúscules de minúscules, i els accents) Com es mostra en l'exemple següent:
    Nom d'usuari:              
    Contrasenya:

    D'aquesta manera no te'n oblidaràs mai.

  • Tema 2

    Les parts de l'ordinador

    PC

    Els elements primordials de l'ordinador estan continguts en una caixa, o torre. A ella es connecten tots els elements perifèrics.

    Unitat central

    La Unitat Central de Procés es el cor de l'ordinador, i s'encarrega d'efectuar els càlculs.
    Es tràcta d'una caixa que conté elements electrònics amb una gran potencia de calcul, però, per introduir-hi informació i extreure'n el resultat ens cal conectar-hi elements adeqüats.

    Unitat Central de Procès, o torre


    Perifèrics

    Connectades a la torre trobem tots els perifèrics: teclat, ratolí, pantalla (o monitor), impressora, scaner, altaveus, càmera web (o WebCam)...
    Es tracta de dispositius que ens permeten de comunicar-nos amb la Unitat Central de Proces.

    Teclat
     Ratolí
     Pantalla
     Altaveus
     Auriculars amb micro


    Anem a fer un exercici interactiu sobre les parts de l'ordinador.

    Els dos típus de perifèrics

    Els perifèrics es divideixen en dispositius d'entrada; que serveixen per introduir informació a l'ordinador, i de sortida; que serveixen per representar la informació. Tambè hi ha dispositius d'entrada/sotida, com els discs que serveixen per guardar, i recuperar informació.

    Conceptes clau:
    Components, pantalla, teclat, ratolí, torre, impressora, altaveus
    CPU, memòria, discs
    perifèrics, dispositius d'entrada, dispositius de sortida.

    Qüestionari Qüestionari sobre l'ordinador

  • Tema 3

    Components de l'ordinador

    Anem a veure, amb més detall, la part principal d'un ordinador.

    La torre

    Torre de l'ordinadorLa CPU o torre de l'ordinador conté els elements primordials: el processador , la memòria RAM i les unitats de discs (disc dur, CD-ROM i disquets).
    • El processador és el xip principal que hi ha dins de l'ordinador, i que s'encarrega de fer els càlculs.
    • La memòria RAM es un petit espai de memòria volàtil en el que es carreguen les aplicacions que estem executant.
    • El disc és un gràn espai que enmagatzema les dades i les aplicacions de forma permanent (les dades no es perden en apagar l'equip).

    Vegem com treballen les dades aquests tres elements



    Cal que us quedi clar, doncs, que l'ordinador te dos tipus de memòria:

    • La memòria de treball (la RAM). A més memòria RAM podem estar treballant amb més programes oberts simultaneament.
    • La memòria d'enmagatzemament (la dels discs). Com més capacitat tinguin els discs més programes podrem tenir instal·lats dins de l'ordinador, per quan vulguem fer-los servir.

     

    Per saber més



    Analogia amb el humans:
    Estudiant com funciona el cervell humà s'ha descobert que les persones també tenim dos típus de memòria: la memoria a llarg termini; que ens permet de recordar les coses més importants. On tindriem els records, el número de casa on vivim, el nostre DNI, etc.
    I la memòria a curt termini (o recent); que és un espai que ens permet enmagatzemar una dotzena de coses per emprar-la de forma inmediata. És la memòria que fem servir per exemple per recordar un número de telèfonque llegim d'una agenda i marcar-lo al telèfon.
    Aquests dos tíupus de memòria també funcionen de forma diferent, ja que que en una nomès hi ha impulsos nerviosos (és un procès elèctric) i en la memòria a llarg termini hi ha, a més, una fixació per processos químics.

  • Tema 4

    El ratolí

    El ratolí és un dispositiu d'entrada que serveix per a assenyalar. Consta en la seva part inferior d'una bola (o d'un sensor òptic; depenent del model) que detecta el moviment, i d'uns botons a la part superior.


    Movent-lo sobre una superfície plana ens mostra un punter a la pantalla, que ens permet interactuar amb els objectes de la pantalla.



    El punter es represent normalment amb una fletxa, però es pot convertir en una mà  , si ens troben a sobre d'una àrea sensible (una area amb la que podem interactuar), o en una 'I' si ens trobem sobre un camp de text cursor_text.gif.
    Per indicar que l'ordinador està ocupat treballant apareix un rellotge al punterOrdinador ocupat.

    El ratolí normalment te tres botons:


    El botó principal (el que usarem més) es l'esquerra.
    I el botó secundari es el dret.
    (Això pot cambiar si el configurem per a esquerrans)

    Cada cop que presionem i deixem anar el botó, diem que fem un clic.
    Si el presonem ràpidament dues vegades, direm que fem un doble-clic.

    Dibuixa el ratolí a la teva llibreta i senyala amb fletxes quin es el botó principal, i quin el secundari.

    Conceptes clau:
    Ratolí, punter, botó principal, botó secundari, clic, doble clic

  • Tema 5

    El teclat

    És el principal dispositiu d'entrada.
    Ens permet introduïr simbols (numeros, lletres...), moure'ns per dins del text i realitzar altres operacions del sistema de finestres.

    Parts del teclat

    El teclat està dividit en varies parts:


    La part més a l'esquerra es l'alfabètica, i simula el teclat d'una màquina d'escriure.
    A la dreta de tot hi ha la part numèrica, que simula el teclat d'una calculadora.
    Entre elles hi ha les tecles d'edició, que ens permeten moure'ns per la pantalla.
    Finalment, sobre la part alfabètica tenim les tecles de funció; que permeten als programés associar les 12 funcions, d'ús més comú, a cada tecla.

    Dibuixa a la teva llibreta un teclat gran i senyala-hi les diferents parts, posant-hi els noms.

    Perquè el teclat te aquesta distribució?

    Quan els primers ordinadors van entrar a les empreses es van tenir d'adaptar a les feines que la gent ja estava fent. Hi havia dos tipus de màquines que ja s'utilitzavem: les maquines d'escriure i les calculadores.
    La distribució de les tecles de la part alfabètica coincideix amb la d'una màquina d'escriure com la que feien servir fins llavors les secretaries, i la distribució del teclat numèric correspon amb la que estaven acostumats a fer servir el contables.


    Conceptes clau:
    Tecla, teclat alfabètic, teclat numèric, tecles de funció, tecles d'edició.
  • Tema 6

    El teclat alfabetic

    Les 3 posicions dels símbols del teclat

    El teclat alfabètic pot presentar fins a 3 símbols en cada tecla. Situats en cada una de les posicions numerades a continuació:


    • Per obtenir els símbols de la posició 1, només s'ha de pitjar una vegada la tecla.

    • Per obtenir els símbols de la posició 2, hem de tenir pitjada la tecla Majúscules i pitjar simultaneament la tecla corresponent. Per exemple:

      ^

      +

      6

      = &


      Si pitgem alhora la tecla Majúscules i una tecla normal, obtindrem la lletra de la tecla en majúscules.

    • Per obtenir els símbols de la posició 3, hem de tenir pitjada la tecla Alt Gr i pitjar alhora la tecla corresponent. Per exemple:

      AltGr

      +

      2

      = @


    Dibuixa a la teva llibreta una tecla amb les tres posicions dels simbols, i senyala amb una fletxa quina tecla cal tenir pulsada perque apareguin.

    Signes de puntuació

    Punt, coma, punt i coma i dos punts.
    L'apòstrof.
    Els accents i dièressis.
    El punt volat i el guió.

    Cal no confondre alguns simbols similars: el punt i apart i el punt volat de la ele geminada, el guió i l'under-score (o guió baix), l'accent i l'apóstrof, la barra invertida i la contrabarra...


    Noms d'alguns símbols

    *
    Asterisc
    @
    Arroba
    €Euro (Alt Gr + E)
    #
    Coixinet (com als telèfons)
    \
    Contra barra o barra invertida (no confondre amb la barra de divisió /)
    _
    Barra baixa
    [
    Corxet
    ·
    punt volat (el punt de les el·les geminades)
    &
    And o andpersand
    (
    Parèntesis
    $
    Dòlar
    ´
    Accent tancat. Premem primer l'accent i despres la vocal
    `
    Accent obert. 
    ¨
    Dieressis. Funciona com un accent, però cal usar el shift (majúscules)
    ^Accent circumflexe. Funciona com un accent (s'usa en francès)
    ~
    Titlla. Funciona com un accent: Alt Gr + 4 (o també + n, + a...)
    {
    Claudator
    <
    Signe de desigualtat de 'més petit que'

    Escriu a la teva llibreta d'informàtica quina combinació de tecles hem de fer servir per escriure el símbol de l'euro i quines per al símbol del dolar.

    Tecles específiques

    Algunes tecles son més importants, perquè s'en fa un major ús.

    Veure un mapa del teclat.

    Tecles sense símbols:


    ESC: Cancel.la l'acció que hem seleccionat.

    Shift (Tecla de Majúscules o Shift): Serveix per escriure els caràcters de la posició superior de les tecles i posar les lletres en majúscules.

    Bloq May (Bloqueig de Majuscules): Ens permet teclejar totes les lletres en majúscules.
    Premeu la tecla Bloq Majús, comproveu que s’encén el llum corresponent (part superior dreta del teclat).Tingeu en compte que la línia de nombres no es veu afectada per aquesta tecla. Les tecles Majús i Alt Gr permeten activar els caràcters d’aquesta línia.

    (Barra espaiadora): Insereix espais en blanc al text.

     (Barra de retrocès): Elimina el caracter que precedeix el cursor.

    Alt Gr: Per introduïr els caràcters de la tercera posició de les tecles del teclat alfabètic. Mantenint premuda la tecla Alt Gr, teclegeu els següents caràcters: | , # , } , @ , [ , \ , etc.

    Intro (Intro, Enter o Return): Serveix per fer un salt de línia, o indicar a l'ordinador que ja hem acabat d'entrar informació.

    Image478.gif (Tabulador): Serveix per indentar el text per fer sangríes. És a dir; per fer que el text comenci una mica més cap dins al principi d'un paràgraf.




    Conceptes clau:
    Tecla de majuscules (Shift), tecla Alt GR, símbol.
  • Tema 7

    Escriure text




    El cursor

    El cursor és una petita linia vertical que fa panpallugues i ens indica el punt d'inserció del text.

    Les tecles de cursor

    A la part central del teclat trobem un grup de tecles amb fletxes anomenades tecles de cursor. Aquestes tecles ens permeten moure el cursos a esquerra i dreta, i amunt i avall, dins d'un text.


    Eliminar caràcters

    caràcters a l'esquerra del cursor -->

    <-- Caràcters a la dreta el cursor

    Apunta a la llibreta les lletres que queden a l'equerra del cursor i a la línia següent les lletres que queden a la dreta del cursor.

    Per eliminar els caracters que es troben a l'esquerra del cursos usarem la tecla de retrocès.


    I per eliminar els caràcters que tenim a la dreta del cursor usem la tecla suprimir.


    Inserir caràcters

    Per inserir caràcters en mig d'un text cal que estiguem en mode d'insercio. D'aquesta forma el text es va desplaçant per encabir els caràcters que anem teclejant.
    Però si el que volem es sobreescriure el text podem desactivar el mode d'inserció amb la tecla Insert.



    Els salts de línia

    Normalment els programes d'ordinador ajusten el texte que anem escrivint en les línies, fent el salt a la línia següent de forma autòmatica. Per a forçar el salt de paràgraf (com fem en els punts i apart) usarem la técla Intro (també coneguda amb el nom d'enter o return).

    La tecla intro es la més gran del teclat perquè s'usa molt, i equival a la palanca de retorn de carro que calia 'pressionar' en les maquines d'escriure per fer el salt de línia de les maquines d'escriure.


    Exemple
    Aquesta es la primera línia.key-return_lt.gif
    Aquesta es la segona línia.

    Conceptes clau:
    Tecla, tecla Intro, tecla de retrocés, barra espaiadora, cursor, tecles de cursor.
  • Tema 8

    Edició de textos


    Ja estem preparats per escriure textos:
    Ves al botó d'inici de la barra de tasques. Fés clic sobre el botó i escull l'opció programes del menú, en el submenú que es desplega entra a accessoris, i dins d'accessoris hi trobaras un programa que es diu "WordPad".
    Obre'l i tecleja al worpad els símbols que hi havia a la lliço del teclat: @, &, etc.
    Un cop acabat l'exercici tanca la finestra, sense guardar els canvis.
  • Tema 9

    Tecles especials


    Al teclat alfabètic


    Per acabar de conèixer totes les tecles que es troben a la part del teclat alfabètic, anem a veure perquè serveixen algunes tecles especials que ens falta explicar.

    Tecles que no marquen cap caràcter (aparentment no fan res)

    A la part del teclat alfabètic hi trobem unes de tecles especials, que si les pressionem 'no surt res'.
    Una d'elles és la tecla shift per fer majúscules; si la pressionem no passa res.
    El mateix passa amb la tecla AltGr, Alt i Control.

    Es tracta de tecles que treballen amb combinació amb d'altres tecles, es a dir que només tenen efecte quant mantenint-les pressionades apretem una altra tecla.
    Això es fa per afegir símbols o funcions al teclat sense haver d'augmentar el número de tecles que té.


    Els simbols de color representen funcions específiques que cada programa assigna a les tecles,
    raó per la qual no es serigrafien als teclats.

    Per exemle la tecla Shift (majuscules) permet fer majuscules i simbols de la posició 2 del teclat: A, B, C, D, !, ?, ¨, *, (, etc.
    La tecla AltGr permet fer els símbols de la posició 3 del teclat: @, €, [, etc.

    Per afegir funcions al teclat hi ha dues tecles:
    La tecla Alt, que permet fer funcions alternatives desde el teclat, de control del programa que tenim obert. Per exemple Alt+F desplega el menu "Fitxer" com si ho despleguessim amb ratolí.
    La tecla Control (o Ctrl) s'usa habitualment per fer funcions de control sobre el document amb que treballem. Per exemple Ctrl+N ens posa el texte en Negreta si treballem amb l'editor de textes.

    Tecles que simulen el ratolí

    Una altra tecla especial en els teclats moderns és la tecla d'inici. Que es troba entre les tecles Control i Alt, a dreta i esquerra de la barra espaiadora. Aquesta tecla ens permet desplegar el menú del botó inici que hi ha a la barra de tasques. I equival a fer clic amb el ratolí sobre aquest botó.
    Entre les tecles AltGr i Control (a la dreta de la bara espaiadora) trobem la tecla de menú contextual. Aquesta tecla equival a l'acció de fer clic amb el botó secundari del ratolí. I ens permet obrir un petit menú amb opcions, en funció de l'element actiu on ens trobem.

    La tecla solitaria


    A la part superior esquerra del teclat, sobre el teclat numèric i devant les tecles de funció, trobem la tecla Esc. Aquesta tecla està separada de les altres, cosa que indica la seva importancia.
    La tecla ESC ens permet cancelar la última acció que hem seleccionat.

    Conceptes clau:
    Tecla ESC.
  • Tema 10

    Hardware i software

    D'igual forma com passa amb el nostre cervell; que te una part física que son les neurones, i un part no física que es el nostre pensament:
    Un ordinador a part dels seus components físics que anomenem hardware o maquinari (part tangíble: que es pot tocar) també te una part intangible (que no es pot tocar), que anomenem software o programari.
    Aquesta part no física són els programes que governen el maquinari. És a dir: una serie d'instruccións en forma d'impulsos elèctrics, que circulen pels components electrònics de l'ordinador.

    Curiositat
    Els informàtics diuen que el Hardware es alló al que li donem cops quan el Software no funciona.

    Fés una llista a la teva llibreta de coses tangibles; com una casa o un cotxe. I de coses intangibles; com l'amistat, l'amor, la fe...

    Així, doncs, un ordinador és una dualitat entre parts físiques i lògiques.

    ordinador = part física + part lògica = components electrònics + progràmes


    La part física sosté la part lògica. La part lògica governen la part física. I una no pot anar sense l'altra.
    Com el nostre cos i el sistema nerviós, que el governa:
    Sense el nostre cos no poden circular les ordres pels nervis, pero sense les ordres, no podem moure el cos.

    Per saber més...
    cinta de video

    En el món tècnic també en trobem exemples:
    Si tenim una cinta de video o de cassette, aquesta té una aparença física. Però el seu contingut té unes dades no físiques; una canço o una película.
    Igual que en un ordinador, la part física no varia, però la part lógica la podem esborrar i gravar-hi un altre contingut.

  • Tema 11

    El sistema operatiu


    El principal component del programari és el Sistema Operatiu.
    El sistema operatiu és el programa que governa l'ordinador.

    El sistema operatiu és el programa que s'encarrega de la comunicació entre les aplicacions i els dispositius. I també s'encarrega de gestionar les diferents tàsques que s'estan executant.
    • Comunicació aplicacions-dispositius: El sistema operatiu controla el funcionament de tots els dispositius de l'ordinador. De forma que quant amb el programa de processament de textos volem imprimir, no caldrà que aquest conegui totes les impressores que existeixen al mercat, sinó que lliurarà la informació al sistema operatiu i aquest s'encarregarà de fer la impressió.
      D'aquesta manera si cambiem d'impressora, no caldrà que cambiem el programa per redactar documents de text. Nomès caldrà dir-li al sistema operatiu que hem instal·lat una nova impressora.
    • Comunicació entre aplicacions: El sistema operatiu ens permet treballar amb varies aplicacions obertes a l'hora, i intercanviar dades entre elles.
      D'aquesta manera podem tenir obert el navegador d'internet, i copiar el contingut d'una plana web a un processador de textos on estem fent un treball de clase. O podem fer càlculs amb el programa de la calculadora i copiar els resutats a la fulla d'una factura.
    El sistema operatiu es un programa que s'engega automaticament quan encenem l'ordinador, perquè sense ell l'ordinador no pot funcionar.

    Recorda!
    • Perquè un ordinador funcioni cal que tingui un sistema operatiu.
    • El sistema operatiu s'encarrega de gestionar la informació.

    Les tasques

    Els ordinadors moderns son capaços d'executar varies tasques al mateix temps, es el que es coneix com multitasca. La multitasca ens permet de treballar amb varis programes (o aplicacions) oberts al mateix temps.


    Per saber més:
     Els caixers automàtics bancaris son un clar exemple d'ordinador no multitasca, ja que un terminal d'un caixer automàtic només fa una tasca alhora.

    Pensa d'altres exemples d'ordinadors que només fan una tasca a l'hora i apuntals a la teva llibreta.

    Penseu en processos que requereixin d'operacions de càlcul:
    Com per exemple un parquímetre; que calcula el total de diners que li hem introduït sumant totes les monedes, i en funció del seu valor i de l'hora actual, calcula el temps màxim que podem estar estacionats, i ens imprimeix un rebut.
    O la caixa d'un supermercat; que te un lector de codis de barra que assigna a cada article el seu preu, suma tots els preus i en calcula el total, i treu el tiquet. I fins i tot li introduïm els diners que entrega el comprador i ens indica el canvi que s'ha de tornat.


    La interfície gràfica

    Una interfície és un sitema de comunicació que fa servir l'ordinador.
    Per interactuar amb l'ordinador usarem una interfície gràfica d'usuari de finestres.
    Es tracta d'un sistema que representa gràficament cada programa que s'està executant dins d'una finestra a la pantalla, de forma que podem visualitzar comodament totes les aplicacions que tenim obertes, cambiar facilment d'aplicació, traspassar dades entre aplicacions...


    Perquè una interficie gràfica?
    ull Dels 5 sentits dels que estem dotats els essers humans, per la vista es pel que rebem la majoria d'informació del medi que ens envolta. És per això que l'ordinador ens dona la informació, majoritariament, de forma visual.
    Segons estudis realitzats, l'esser humà es sensible als estímuls a través dels sentits amb el següent porcentatge d'influencia: Vista 55%, Oída 18%, Olfacte 12%, Tacte 10% y Gust 5%.
    Si en comptes d'humans fossim gossos, com creieu que es comunicaria l'ordinador amb nosaltres?
    Amb olors. Ja que el sentit més desenvolupat dels gossos es l'olfacte.

    Pensa en algun col·lectiu d'usuaris d'ordinador que no faci ús de la interficie gràfica de l'ordinador, i apunta quin tipus d'interficie deuen fer servir.


    Conceptes clau
    Hardware, software, sistema operatiu, aplicació, tasca, multitasca

  • Tema 12

    L'escriptori

    L'escriptori d'un ordinador es el que veiem a la pantalla tot just hem acabat d'engegar l'ordinador.
    Per entendre que hi podem trobar farem una analogia amb el món real:

    L'escriptori en un despatx



    En el món real treballem sobre un escriptori, i en l'ordinador farem el mateix.
    Per tal de fer més entenedor com s'estructuren les dades en l'ordinador, el que fa es una representació en la pantalla dels elements del món real, que ja conneixém. I que s'ens presenten més naturals i entenedores.
    material_oficina.jpgFès una llista de coses que tinguis sobre la taula d'escriptori de casa teva (una grapadora, la cinta adhesiva, un pot amb llapissos, clips, una agenda, una calculadora...) i al seu voltant (un arxivador, una destructora de paper, una biblioteca...)

    L'escriptori en un ordinador

    EscriptoriL'escriptori és el nostre espai de treball.
    I té aquest nom perquè simula una taula d'escriptori.
    Es tracta d'una representació del mon real d'una taula de despatx; on hi ha un ordinador a sobre de la taula d'escriptori, carpetes amb documents, les eines que fem servir més habitualment, una paperera per als documents que volem llençar, etc.


    En ell hi trobem les icònes que representen: l'ordinador, la paperera, la carpeta amb els meus documents personals, etc. I les icones dels programes que usem més frequentment: el navegador d'Internet, els programes d'ofimàtica, etc.
    A part de la zona de les icones, que ocupa l'àrea més gran de la pantalla, també hi troben una barra de color grisenc a la part inferior que, entre d'altres coses, conté un rellotge a la part dreta, amb la data actual. Aquesta franja rep el nom de barra de tasques, i ens dona informació de l'estat actual del sistema.
    Així doncs, a l'escriptori hi troben 2 parts diferenciades:
    • La de les icones
    • I la de la barra de tasques

    Conceptes clau:
    Escriptori, icona, El meu ordinador, Els meus documents, paperera, Veinatge de xarxa, Barra de tasques, botó d'inici, rellotge del sistema
  • Tema 13

    Les icones de l'Escriptori

    Les icones són els símbols o petits gràfics que presenten un programa, un arxiu o qualsevol altre element d'informació.
    Els dibuixos de les icones representen l'element al que fan referència.

    A l'escriptori hi trobem sempre les següents icones:

    Et meu PCEl meu ordinador; ens permet accedir als elements que conté el nostre ordinador.

    Paperera La paperera; contè els elements que hem eliminat.
    Paperera

    Carpeta de documents personals La carpeta de documents personals; contè els nostres arxius.

    NavegadorEl navegador d'internet; serveix per connectar-nos a planes Web.

    A la part inferior de les icones que trobem a l'escriptori hi trobem un petit text descriptiu d'alló a que fan referència.

    Treballant amb les icones

    Per seleccionar una icona, farem un clic sobre el gràfic. De forma que queda resaltada de color.
    Per obrir una programa de l'escriptori farem un doble-clic sobre el gràfic de la icona.
    Si fem un doble-clic sobre el text de sota la icona, el que fem es modificar el text associat a la icona.
    Per moure una icona per l'escriptori farem clic amb el ratolí a sobre el gràfic i sense deixar de premer mourem el ratolí fins deixar-la en la posició desitjada deixant de presionar el ratolí. D'això s'en diu arrosegar un objecte.

  • Tema 14

    La barra de tasques

    La barra de tasques es la franja que teniu enganxada (habitualment) a la part inferior de la pantalla.


    En ella hi trobem (d'esquerra a dreta):

    • El botó d'inici: que dona accès als programes i altres recursos de l'ordinador.
    • Les tasques que tenim obertes: que es mostren com a botons.
    • El rellotge del sistema: que ens indica l'hora actual.

     

    Aquest element te una funció molt important en l'ambient Windows.

    La tecla d'Inici que dóna accès al menú principal de Windows des d'on podrem executar qualsevol dels elements que tenim a l'ordinador.

    A la barra de tasques també veurem el nom de les aplicacions que tenim obertes i ens permetrà treballar amb totes elles al mateix temps.

    A la dreta de la barra de tasques trobarem el rellotge de sistema, que és un rellotge que ens monstra l'hora actual (que l'ordinador guarda internament, com ho fa per exemple un telèfon mòbil, o una agenda electrònica).
    Si ens possem amb el ratolí a sobre el rellotge ens mostrarà un cartell amb la data del sistema.rellotge
    I si cliquem podríem modificar la data i l'hora de l'ordinador.

    Altres elements

    Barra d'accès ràpid

    A la barra de tasques, també hi podem trobar, tocant al botó d'inici, un seguit d'icones que donen accès a diferents aplicacions d'ús més freqüent com: El navedador d'Internet, l'Escriptori, l'explorador d'arxius...
    En el que s'anomena una barra d'accés ràpid.

    quicklaunch_toolbar.jpg
    El cercle vermell assenyala l'acces ràpid del programa de presentacions

    Safata del sistema

    I davant del rellotge podem trobar les icones de programes que s'inicien automàticament quan engeguem l'ordinador, i que s'estan executant constantment, com l'antivirus, el control de volum dels altaveus, el programa de missatgeria instantànea, etc.
    Per tal de que no ocupin un espai a la bara de tasques es situen en aquesta zona, que s'anomena safata del sistema.


    La fletxa groga assenyala l'antivirus


    Fes un dibuix a la teva llibreta de l'escriptori de l'ordinador, que ocupi tot un full. Asenyala-hi les coses més importants i posa'ls-hi nom.
  • Tema 15

    Parts de la Barra de tasques: El botó d'inici

    El botó d'inici és un botó que hi ha representat a la part més esquerra de la barra de tasques.
    Si li fen clic a sobre s'ens despega un menú que conté totes les funcionalitats de l'ordinador, agrupades per categories: Els programes, els documents més recents, la configuració de l'ordinador, etc.

    Un exercici pràctic: Encendre i apagar l'equip

    Quan volem finalitzar la nostra feina, no podem apagar l'equip pel botó d'encesa, ja que podríem perdre informació o provocar defectes al sistema (es com treure la clau del contacte d'un cotxe sense haver-lo aturat). Per tant, s'ha de seguir una serie de passos quan apaquem el nostre equip:

    1. Fer clic sobre el botó Inici de la Barra de tasques. Així el desplegarà el menú Inici.
    2. Escollir la opció Apagar el sistema (que és la primera que trobem tocant el botó inici) i fer un clic sobre; en aquest moment sortirà a la pantalla un finestra que ens pregunta si realment volem apagar el sistema.
    3. Hem de mirar si el puntet negre es troba marcant l'opció d'apagar el sistema i si és així farem un clic en Aceptar per tal de confirma l'ordre que volem apagar el sistema. Uns segons més tard a la pantalla sortirà un missatge dient-nos que podem apagar l'equip, i sense fer res s'apaga automàticament.

    NOTA: Dintre del menú d'apagar el sistema també trobem l'opció reiniciar que s'utilitza per apagar l'ordinador i que es torni a engegar sol.

    Per engegar l'ordinador només s'ha d'apretar el botó de la torre que dona la font d'alimentació a la mateixa i després de uns cert temps sortirà a la pantalla l'escriptori i ja estarà preparat per començar a treballar.

  • Tema 16

    Les finestres

    Les tasques de l'ordinador s'executen dins de finestres.
    Les finestres son com un contenedor de la informació amb que treballa cada tasca, per tal de que les dades no es trobin escampades per tota la pantalla.


    Aqui podem veura dues finestres, l'una a sobre de l'altra.

    Quan tenim una finestra oberta, el seu nom apareix en un rectangle a la barra de tasques. És a dir, la barra de tasques ens informa en tot moment de quines finestres tenim obertes a l'ordinador.

    Apunta a la teva llibreta quantes finesdtres tens obertes i el nom de cadascuna d'elles que apareix a la barra de tasques.
  • Tema 17

    Parts d'una finestra

    Les finestres estan composades d'un marc, que les delimita. I d'una barra de color a la part superior, que conté el títol de la finestra.

    La barra de títol

    És la primera línia de la finestra i el seu color sol ser diferent que el de la resta de la finestra.
    A la seva part esquerra trobem el títol que té la finestra, i a la seva part dreta uns quadrats anomenats botons.

    A la barra de títol hi trobem 3 botons:




    Botó Tancar: Quan fem clic en aquest botó, la finestra es tancarà i el seu nom desapareixerà de la barra de tasques.

    Botó Maximitzar: En fer clic sobre aquest botó, la finestra s'engrandeix fins a ocupar tota la pantalla (excepte la barra de tasques). Quan la finestra és maximitzada, el botó Maximitzar es transforma en un altre botó, anomenat Restaurar, la funció del qual serà tornar a la finestra la grandària que tenia abans de ser maximitzada.

    Botó Minimitzar: Quan es fa clic sobre aquest botó, la finestra sembla tancar-se, però en realitat continua oberta. Simplement s'oculta a la barra de tasques, i per tornar-la a veure hem de fer clic al seu rectangle de la barra de tasques.

    Anèm a veure'n les parts:
    Teoria de Finestres.


    Conceptes clau:
    Finestra, minimitzar, maximitzar, restaurar, redimensionar

  • Tema 18

    Treballant amb finestres: mida i posició


    Els programes de l'ordinador s'executen dins de finestres. Això ens permet treballar veient varies aplicacions obertes a l'hora.
    Per tal de treballar més comodament les finestres es poden moure per l'escriptori, i s'els hi pot cambiar la mida.


    Movent finestres

    Per a moure una finestra per l'escriptori simplement punxarem a la barra de títol de la finestra i l'arrosegarem fina a la ubicació desitjada.

    Redimensionar finestres

    El tamany de les finestrs es pot modificar. Per fer-ho cal situar-se sobre el marc de la finestra; el punter del ratolí s'ens converteix en unes fletxetes. Un cop convertit el ratolí ara podem arrosegar el marc de la finestra fins donar-li la mida desitjada.
    Els marcs de les finestres es poden moure pels laterals, i també pels vértexs, si volem redimensionar dos laterals a l'hora.

  • Tema 19

    Treballant amb finestres: superposició


    Les finestres es mostren sobre l'escriptori de l'ordinador, com ho farien els papers sobre una taula de despatx. El que estem treballant es troba a sobre dels de sota, i si volem treballar amb el de sota, aquest pasa a primer plà.
    Es a dir, que les finestres es troben apilades sobre l'escriptori. La que tenim a sobre de tot es diu que es troba en primer plà.
    Tot i tenir varies finestres obertes, només podem treballar amb una. La finestra amb la que estem treballant s'anomena finestra activa, i es diferencia de les demés perquè la barra de títol s'hi veu de color més viu, mentres que les altres es mostren en un color més apagat.


    Marcada en vermell veus la finestra activa d'un color més fort.

    A la barra de tasques reconeixerem la finestra activa perquè el botó amb el seu nom es mostra pressionat.



  • Tema 20

    Els 3 estats d'una finestra

    A part del seu estat normal, les finestres poden estar en 2 estats més: maximitzades, si ocupen la pantalla complerta o minimitzades, si estan dipositades a la barra de tasques.

    Cambiar l'estat

    Quan obrim un programa, aquest es troba en estat de finestra normal. És a dir que el veurem com una finestra dins de l'escriptori, amb el seu marc.
    Pero usant els botons de la barra de títol podem modificar l'estat d'una finestra:
    Si volem que una finestra no ens molesti a l'escriptori, podem minimitzar la finestra, de forma que desapareix de l'escriptori i ens queda dipositada a la bara de tasques
    O pel contrari, si el que volem es només treballar amb una aplicació, per tal de treballar més comodament, podem maximitzar la finestra, de forma que aquesta ocupi tota la pantalla.
    Quan treballem amb la finestra maximitzada no en veiem el marc, i a més ens canvia el botó de maximitzar per un de restaurar, que ens permet tornar el programa al estat de finestra original.
  • Tema 21

    Continguts d'una finestra

    A banda del marc i el títol, les finestres poden presentar altres parts:


    • Barra de menús: Conté un seguit de paraules en fila, que formen els menús d'opcions.
    • Barra d'eines: Que conté una fila d'icones, on trobem les accions que s'usen més freqüentment.
    • Barra d'estat: Que ens informa de l'estat en que es troba la tasca que s'executa dins de la finestra.

    Fes un dibuix d'una finestra a la teva llibreta, i posa el nom de les parts.

  • Tema 22

    La barra de menús


    Sota de la barra de títol, les finestres de programes tenen una barra de menus. Es tracta d'una barra amb una serie d'opcions, que acostumen a dur per nom: 'Fitxer', 'Edita' ...acabant amb 'Ajuda'.
    Al igual que en un restaurant tenim tots els plats que serveixen ordenats en entrants, primers, segons i postres. Per tal de que sigui més facil escollir. Els programes també tenen totes les seves opcions agrupades per tipus de funcions, perquè ens sigui més facil escollir la que busquem.

    El menús desplegables



    Les opcions es troben agrupades en una barra horitzontal, de la que es despengen uns menús amb les opcions.
    En fer clic sobre la opció que desitgem, aquesta comanda s'executa.

    Tipus d'opcions dels menús

    Hi ha dos tipus d'opcions de menús especials:
    • Les que van seguides de tres punts (...) que ens indiquen que per fer l'acció el programa obrirà una finestra de diàleg on ens demanarà més informació per completar l'operació. Ens els trobem en operacions complexes on l'ordinador necessita que li facilitem més dades per fer l'acció requerida, com per exemple a l'hora d'imprimir, en que ens demanara: número de copies, impressora que hem de fer servir, orientació del paper horitzontal o vertical, etc.menu_dialogo
    • L'altre cas especial és el que s'ens mostra una fletxa despres de la opció; això ens indica que aquesta opció agrupa un conjunt d'opcions en un submenú, que es desplega en situar-nos a sobre de la opció principal. Aquest sistema de desplegar menus d'un altre menú s'anomenen menús en cascada.menu_cascada.gif


    Exemple pràctic

    Aixì doncs: (anem a veure com funciona això fent clic al botó d'inici)

    Depenent del tipus d'opció que escollim, es produiran accions diferents. Els tipus d'opcions més habituals són:

    • Nom normal:

      L'opció escollida es realitza immediatament. En el cas del Menú Inici només ens trobem amb l'opció d'aquest tipus: Ajuda. Si escollim aquesta opció s'obrirà un programa en el que podrem trobar ajuda sobre diferents temes de Windows.

    • Nom seguit de fletxa dreta: Opción programas

      No es realitza cap acció concreta, sinó que se'ns mostrarà un submenú amb altres opcions entre les quals escollir.

      En el Menú Inici, les dues opcions d'aquest tipus més utilitzades són:

      • Documents: En escollir aquesta opció l'ordinador ens ensenyarà una llista amb els últims quinze documents que s'han obert.

      • Programes: És l'opció més important del Menú Inici, ja que ens permetrà accedir a totes les eines instal·lades a Windows.
    • Nom seguit de tres punts: ...

      En aquest cas, abans de realitzar-se l'acció, s'obrirà una finestra que ens preguntarà alguns detalls sobre l'acció a realitzar. En el cas del Menú Inici, tenim l'opció Apagar el sistema que ja hem tractat en l'apartat Sortir de Windows.

    Conceptes clau:
    Barra de títol, barra de menús, barra d'eines, barra d'estat


  • Tema 23

    La barra d'eines

    La barra d'eines es la franja amb icones que es troba sota la barra de menús. I conté una fila d'icones, on trobem una selecció de les funcions que s'usen més freqüentment en els menús, però amb l'aventatge que les tenim a l'abast d'un clic.
    D'aquesta forma no ens cal fer varis clics per arribar a la opció desitjada per dins els menús.
    Cada opció de la barra de menús te una icona associada, que representa l'acció.

    Les barreas d'eines (a l'igual que els menús) canvien en funció del tipus de programa que estiguem emprant: En un editor de textos contindrà eines per al format del texte; com el tipus de lletra, el tamany, el color, etc. En un navegador d'internet, tindrà eines per tornar a la pàgina anterior, actualitzar la pàgina, etc. En un programa de dibuix contindrà el gruix del pinxell que estem emprant, el color de la pintura, etc.

    En alguns progràmes les barres d'eines es poden trobar enganxades a un lateral de l'àrea de treball, o flotants.
  • Tema 24

    L'àrea de treball

    La part central de la finestra és el que es coneix amb el nom d'àrea de treball. És la part de la finestra on es mostren les dades amb les que treballem.


    El recuadre vermell et mostra l'àrea de treball de la finestra

    És la part canviant de la finestra, perquè les dades amb que treballem també van varian't. La resta no varien.

    Barres de desplaçament

    Si la finestra no és prou gran per mostrar tot el contingut de l'àrea de treball, llavors a la seva part dreta i/o inferior apareix una barra per desplaçar el seu contingut.
    És el que es coneix coma barra de desplaçament (o scroll)


    En vermell veieu les fletxes dels botons de les barres de desplaçament


    Com funciona la barra de desplaçament:

    La barra de desplaçament tè unes fletxes per tirar el contingut amunt o avall.



    També podem arrosegar la capsa de scroll per dins de la barra de desplaçament.


  • Tema 25

    Elements de les finestres

    En una finestra hi podem trobar tota una serie d'elements per poder entrar dades a l'ordinador, com per exemple a l'hora d'omplir un formulari.

    Botons

    Si fem clic a sobre uns segons veurem com es mostra pressionat.

    Caixes de selecció

    Ens permeten marcar diverses opcions, fent clic en el quadre coresponent.
    Si li fen un clic dins el quadre l'opció queda seleccionada. Per deseleccionar la opció només cal tornar a fer un clic sobre el quadre.
    Tinc carnet de conduir
    Tinc cotxe
    No m'agrada conduir

    Botons d'opció

    Ens permet excollir una d'entre diverses opcions, fent clic en cercle corresponent.
    Només és possible seleccionar una opció. Si fen clic en un cercle s'ens deseleccionen les altres opcions

    Home
    Dona

    Llistes desplegables

    Fés clic al botó amb la fletxa cap avall, per veure les opcions que pots seleccionar.
    Un cop desplegada la llista, fem un clic a sobre la opció que ens interesi, i aquella opció ens queda seleccionada dins el requadre.


  • Tema 26

    Missatges emergents


    Finestra d'alerta

    El sistema operatiu, o els programes, ens poden avisar amb algunes finestres emergents que ens informen de successos.


    Finestra d'informació

    Quan s'esdevé algun succés el sistema ens avisa obrint una petita finestreta al centre de la pantalla, o del programa que estem usant.

    La informació s'estructura en tres nivells, de menor a major importància:

    Missatges d'informació

    informació El sistema en dona alguna informació que creu que hem de coneixer.
    Però la nostra actuació no serà requerida.

    Missatges d'alerta

    alerta Els sistema ens avisa d'alguna informació rellevant, però que no afecta al funcionament del sistema.
    Posiblement es requereix la nostra actuació.

    Missatges d'error

    error El sistema ens avisa d'alguna informació crítica, que afecta al funcionament del sistema.
    Segurament la nostra actuació no és possible.


    Analogia:


    Aquest sistema de nivells també s'usa en d'altres sistemes, com per exemple els senyals de transit:
    • Les quadrades son informatives.
    • Les rodones son d'obligat compliment, i
    • Les triangulars son de perill.
    Com en les finestres emergents, cal llegir el missatge que contenen per saber que cal fer.


    Curiositat:
    No cal tenir por devant d'una finestra d'alerta.
    Els ordinadors Appel Macintosh Logo Mac tenien aquesta desafortunada icona per a les finestres d'error.

    S'havia donat el cas de que alguns usuaris d'aquest sistema havien trucat al servei tècnic asustats perquè "tenien una bomba a l'ordinador".

  • Tema 27

    Arxius i carpetes


    D'igual forma que en una oficina, hem d'entendre l'ordinador com si fós un gran arxivador, tots els arxius s'organitzen en carpetes:
    Els arxius son fitxers d'informació.
    Les carpetes contenen arxius o d'altres carpetes.

    Arxius, programes i carpetes es representen amb icones.

    Conceptes clau:
    Carpeta, arxiu, arrossegar

    Exercici d'arrosegar arxius
  • Tema 28

    Crèdits

    Autor: Jorði ßarreða.
    Drets d'autor: Tots els drets reservats.
    Obligacions d'autor: Un autor es amo de la seva obra i te la llibertat per difondre-la sota les condicions que cregui convenients.



    Copyright © 2009 Jorði ßarreða. Tots els drets reservats.
loader image